L'arbre de pisos

Centroamèrica te la seva Pompeia, encara amagada en més d'un noranta per cent. Joya de Ceren, es de fàcil accés, però es un jaciment poc visitat. Res de postaletes, de souvenirs ni de fulletons. Quasi buit de visitants i turistes. L'amabilitat dels guies és ben mala de trobar a altres indrets. El petit museu, senzill i ben presentat permet fer-se una idea d'aguns trets de la vida d'aquest indret fa mil siscents anys, abans que les cendres del volcà acabessin amb un poblat que tenia les seves termes, els seus llocs de reunió assemblearia i les cases dels sacerdots. Setze segles d'una petita joia amagada, fins fa trenta anys

No gaire lluny les petites piràmides de San Andres i les antigues factories de l'anyil, son un conjunt molt més plàcid i integrat. Un altre miracle dels fenòmens naturals: les petites muntanyoes amagaven i amaguen construccions sagrades dels maies

 

He tornat a Barcelona, després de dues setmanes de vacacions. La ciutat és estranyament deserta. Comerços tancats, pocs cotxes. Hi fa fresca.  No pareix la mateixa de sempre, hi corre l'aire i hi ha lloc per a tot-hom. He fet una foto del carrer Balmes desert

Feia estona que no veia una pel·lícula enigmàtica i seductora com "Primer". La primera obra d'un matemàtic, protagonista a l'hora del film, Shane Carruth. Tot i que és complicada de seguir i d'interpretar, és d'aquelles que hores després de sortir del cinema no t'han abandonat. Una película gens comercial, que no encaixa del tot en la categoria de la ciència ficció. Una producció lleugera que només va costar 7000 dolars i que va merèixer el Premi del Jurat del Festival de Sundance. Sens dubte una pel·lícula que veurà molt poca gent però que impactarà i repercutirà en moltes altres

Quan retorn a l'Illa tots els amics i coneguts em fan un resum dels darrers aconteixements. La història del darrer trànsfuga, l'últim escàndol judicial, les agresions al territori, les polèmiques locals...Ho escolt preocupat per la repetició continua, però també per les dificultats que tenen els meus interlocutors per fer-ne una lectura de conjunt, més desapasionada, menys pessimista i apuntant a respostes noves que trenquin l'aïllament dels que voldrien un canvi. M'ha sorprès emperò, la poca importància al que hom ha donat al que és per a mi la major insensatesa de la darrera temporada: el projecte del Metro a la UIB. Com pot ser que una proposta que no s'aguanta de cap de les maneres no es compti en la llista d'absurds i desbarats que em conten cada cop que retorn ? He cercat a l'hemeroteca i per major sorpresa he vist que el PSM diu que la idea era seva, el PSOE, que hauria d'estar enllestit des de fa anys i el PP que ho hauria de pagar Madrid.