L'arbre de pisos

Passatger, transeünt i assidu usuari de vols (pasajero frecuente, en diuen les companyies) em rebel contra la discriminació positiva que toleram els viatgers d'avió, sobreprotegits amb una comèdia impressionant, que no mereixem quan ens desplaçam amb el  metro o amb l'autobús.

El que fa poc més d'un any era considerat una mostra de la paranoia americana, s'ha anat imposant de forma mimètica i sense raons a tots els aeroports. El grotesc  gest de treure's el cinturó, el  ridícul caminar sense sabates o la molèstia d'obrir i mostrar l'ordinador portàtil, s'acaben d'importar a Son Sant Joan i els hem començat a sofrir amb paciència. L'extremisme amb el medicaments i el sainet dels 100ml, auguren que poden venir coses molt més còmiques.

Algunes nits m'adorm pensant en les cues en ziga - zaga, com un nou suplici de Tàntal, uns passadissos virtuals  a través de les quals no arrib mai ni a l'escaner, ni a la porta d'embarcament, ni al meu avió. Després somnio que aquests caminois ho han omplit tot i que abans d'arribar a casa he de fer cent voltes a la dreta, cent voltes a l'esquerra, i finalment m'he de treure la corretja, les sabates...i els calçons

Menjant un plat de macarrons italians - és a dir penne - em vaig convèncer o pot- ser em varen fer veure - que la millor opció per el govern català que s'ha de crear les properes setmanes, és la configuració d'una aliança entre aquells grups que varen impulsar i varen donar suport al nou Estatut.

La solució és la més òbvia i pot ser per això, per evident,  no figura ni a les travesses que aquests dies comenten els diaris, ni entre les primeres propostes i globus sondes que emanen de les seus dels partits. Si l'objectiu de la legislatura és desenvolupar normativament i políticament el nou marc estatutari, tendria poc sentit que això ho fes una coalició de partidaris i crítics a l'Estatut, amb el  perill que es repetissin de nou les discrepàncies, les divisions i els camins que han cremat  polítics valuosos. Sens dubte és un bon moment per a una coalició composada per tots els partits que han estat part de les candidatures de CiU, PSC i IC,  en consonància amb el periode de redreçament que ara correspon i seguin precedents que ja es varen donar a la fructífera època de la transició. 

Pot xocar que algú imagini a Iniciativa i convergents compartint Consell de Govern, però n'hi ha prou en contemplar el precedent, probablement menys justificat, de la lliga entre un partit democratacristà, el PNB, i Esquerra Unida que governa al País Basc ja fa alguns anys. Mirant molt més a prop, ningú no s'escandalitza - al contrari, te molts partidaris - per la coalició electoral mallorquina que uneix l'aliat illenc de Convergència, -, el PSM, - que aquests dies, precisament,  ha ratificat el seu suport a Artur Mas, amb Esquerra Unida.

Catalunya necessita més que mai un govern fort, estable, gestor,  capaç de trobar aliats fora de les seves fronteres i apropar-se als ciutadans de l'interior. Un tripartit bis, seria una justa segona oportunitat, un desig i una aspiració de molts, la confirmació que l'esquerra pot oferir una alternativa a Catalunya, però el risc és alt i les garanties que poden oferir alguns integrants son fluixetes  

ACTUALITZACIÓ Dilluns 6 de Novembre

Pareix que la cosa és al forn i pot ser cuita en pocs dies. Sigui ben arribada la segona oportunitat, si tots els cuiners hi posen esment i apliquen el que han après.  Si és exitós ho celebrarem i ens en beneficiarem.

De l'èxit de la reedició, els mallorquins prendrem llum de na pintora, perquè a Balears d'alternativa només n'hi ha una

Habitualment no pas els festius a Barcelona. O retorn a Mallorca o soc de viatge. Però tot i l'escassa experiència recent, de la passejada matinal per Barcelona en faig la deducció de que avui és un dia normal. Un dia de Tots Sants estranyament - no excepcionalment - calorós i tranquil.

Molts passatjants. Més gent gran, pot ser. A Barcelona, a diferència de Palma, molts majors es muden el diumenge. Es veuen homes amb americana i corbata, amb aire pulcre, digne  i un poc estantís i les dones que superen la seixantena es pinten i s'enjoien per anar a fer la volta amb el seu home o les amigues. Dins la mescladissa de turistes, joves, famílies i immigrants fan una contribució interessant per reconèixer el que era fa poc la part principal del paisatge humà dominical.

Al Col·legi Electoral que hi ha a l'Escola Industrial he comptat dotze meses. No és estrany, per tant, que fos de gom a gom, de joves i vells, el que alomillor m'ha donat una falsa impressió de participació important. Observant l'anàrquica taula de paperetes (no entenc com la gent s'hi podia aclarir amb la confusió de noms) m'ha semblat que molta més gent pegava grapada i posava als sobres  les que corresponen a la candidatura de CiU que a les d'altres propostes

La campanya ha estat de perfil alarmantment baix. Ha fet l'efecte com si hi hagués acord general o consigna dels assessors de no parlar de res, de no recordar cap dels problemes importants que te Catalunya  i sols fer acudits més dolents que mai i confondre sobre les aliances futures. Prova d'aquesta percepció son els comentaris coincidents, de dues persones diferents ambdues amb vinculacions amb el tripartit, en els que reconeixien que el millor de tots els candidats ha estat Piqué, per molt que els plantejaments del seu partit siguin aberrants. Aquesta visió, amb la que em sap greu no divergir, era sustentada per la segona interlocutora en el fet que és l'únic que ha estat una persona "normal" en la vida, en oposició als altres candidats, tots, en gran mesura professionals de la política i allunyats de les aspiracions i interessos de la gent

Per provocar i fer una aportació del tot incorrecte es pot afegir que fins i tot "ciutadans" ho ha fet millor, amb més nivell i més arguments i que no és gens improbable que en tregui un rèdit en vots.