L'arbre de pisos

Dijous passat en una curta estada a Barcelona, vaig fer un breu encontre amb els meus fills: teràpia a l'època d'exàmens, tan cruel com una vaga de metges. El meu fill que farà 19 anys però que encara fa les preguntes, de manera directa i...

Passades les eleccions un pensa si no toca per fi que sigui el moment de la política. El guio comicial - de comicis - s'oposa al sacrilegi de pensar en política de volada i el terme mateix   es reserva com a   paraula fatídica i privada que...

Dia 27 de Maig no aniré al meu Col·legi Electoral a dipositar les paperetes amb el   meu vot. No ho faré perquè ho vaig fer ahir, després de dinar, a l'oficina de correus de l'Avinguda de Roma de Barcelona, en dilluns i sense coes....

Els diumenges he adoptat el costum de comprar La Vanguardia a darrera hora, a l'aeroport de Palma, per   llegir-la en el vol de nit de retorn a Barcelona. A l'edició feixuga i encara amb fort olor   de tinta - mamare ensumava el diari per saber si era el...