Blog de Pep Pomar
Categoria: Memòria
Al cap de cantó del carrer que es deia Capitan Castell amb el d'Antoni Frontera hi havia un xalet amb les taulades vermelles. Al jardí hi havia un imponent arbre de pisos. El nom ens feia gràcia i que ens diguessin que cada any creixia un pis, estimulava la nostra...