Administrar

Blog de Pep Pomar

Dues dones i les vies del tramvia

passatger | 21 Agost, 2008 16:41

La fotografia  de les tres  dones baixant les costes de la Bonanova  aconsegueix un efecte aerodinàmic, si més no, airós. La corba, l’ impuls de la baixada, les formes dels abrics, el pentinat i el gran bolso que s’intueix de la dona d’ enmig que camina amb elegant seguretat. Te un aire picasià. La del fons sembla més jove i res permet assegurar que pertany al mateix grup. Pot ser espera el pas de les dues dones per posar davant la vista.

 

 

Es probablement un diumenge de maig de finals dels cinquanta i les dues dones endolades venen de fer el mes de Maria al Santuari de la Bonanova. El tramvia, al que li resta poc temps de reinat, és poc freqüent i surt a compte fer el camí fins a Ca’n Barbarà per on passen amb més assiduïtat o on és fàcil aturar un taxi.

Fa sol i el dia és clar amb un lleuger vent de mestral. Al fons la Seu i la Riba suren damunt un mar que pareix en calma

La fot˛grafa intrŔpida

passatger | 29 Juliol, 2008 21:30

La fotògrafa intrèpida, manllevant l’adjectiu que Jacob  aplica a la seva viatgera, mira per l’ullet de la màquina de fotos  i fa exercicis eclèctics que penja del seu fotolog  d'anís. Una feinada no diària, que son les senyals de fum figuartives i eloqüents  que emeten els novells pretendents a ciutadans 2.0

Els grisos de l'estiu a Dublin

Els focs fatus d'hivern a Son Serra

Els colors del gelat de tot l'any

Les escates de la sirena

El psicodrama en colors

Crisi Ninja

passatger | 15 Juny, 2008 12:07

Dijous passat en una curta estada a Barcelona, vaig fer un breu encontre amb els meus fills: teràpia a l'època d'exàmens, tan cruel com una vaga de metges. El meu fill que farà 19 anys però que encara fa les preguntes, de manera directa i apassionada com quan en tenia 6, em va demanar clarament: "Explica'm això de la crisi econòmica; perquè és que ara hi ha crisi?" Val a dir que el que més li preocupa són els preus dels pisos tant de lloguer com comprats, perquè l'obsessiona - tot i que no ho expressa de forma diàfana i personal - que ho tendrà difícil, d'aquí a pocs anys, quan es vulgui establir pel seu compte. 

Algú pot interpretar que l’interès per aquesta cosa abstracta és una posició cromosoma Y – like. Certament la meva filla no em va fer la pregunta però em va informar que aquest estiu vol fer feina per guanyar doblers i poder guanyar un poc d’independència monetària, sense haver de mendicar als pares. Abstracció vs esperit pràctic. Pot ser no em va demanar que fes la inversió directament perquè sap que hi ha crisi i dedueix que afecta tothom per igual. Fals, perquè els que cobren dels fons públics la pateixen amb menys risc i intensitat, però sap també que les extravagants ocupacions de son pare l’han duit a l’atur en més d’una ocasió.

  

Les poques hores de retorn barceloní també em feren parar a un sopar amb alguns amics del sector sanitari. Monotema maníac : la crisi econòmica. Pot ser perquè m’entretenc poc amb la premsa local i a moltes reunions em distrec amb la black berry, però vaig tenir la impressió que els catalans estan més amoïnats, més pessimistes i pensen més en solucions - o simplement en parlen més que els mallorquins -  a aquesta recessió impertinent.  

El meu fill no és prou atrevit, encara, per reconèixer que el seu pare no ho sap tot. Fins ara sempre m’en surt i em desassossega pensar que d'aquí poc descobrirà la veritat que tots coneixen. Tot i així vaig apuntar algunes explicacions no de tot fracassades, però no he pogut parar fins a  trobar una resposta millor a la que vaig improvisar per poder-li demostrar que les argumentacions més acurades s'han de cercar, contrastar i elaborar.

Pels que els hi passa el mateix o simplement volen començar a entendre la crisi, al blog Leopoldo Abadia, professor de IESE, hi ha un article que circula ja a tota la xarxa i en tots els blogs,  Crisi Ninja , per a mi, després de cercar i cercar, és el millor que he pellucat fins ara. Insuperable, clar, didàctic i entenedor. 

Corpus 60' (Je me souviens)

passatger | 25 Maig, 2008 16:37

De l’arqueig del meu cap apunten, en pensar que avui és el Corpus,  petites peces de memòria, menuts, cèntims que van degotant i teixint un record. Calderilla provisional, que pot ser creixerà amb el temps i els estímuls adients.

-         Vestit de mariner, guants i calcetins blancs

-         Murta i carrers amb arena pels cavalls.

-         Drecera per l’Argenteria cap al carrer de la Cadena

-         Soldats de gala amb la baioneta calada

-         Domassos i banderes espanyoles als balcons

-         D. Pedro Barceló aclucant els ulls

-       Dijous

-         Pètals de roses damunt el palio

-         Lledània, conopeu, tintinacle

-         Senyoràvies, tietes i parents raros

-         Pange lingua i cantemos al amor de los amores

-         El batec greu de n’Eloy

-      Olor de colònies

-         Homos trajats i dones mudades

-         El gelat als Italianos de la Plaça Major

-         Les contrasenyes des de la processó

-         Tamborers de la sala

-      El tio Gaspar repartint puros

-         La marxa Reial

-         Mantecados i vi dolç

-         L’olor dels ferros del balcó

 

Carrers, militars, poetes i toreros

passatger | 18 Maig, 2008 12:08

El descuit de mirar el diari en paper i la curiositat per conèixer quin serà el nom del nostre carrer, va convertir el meu cap de setmana passat en un migrat thriller per conèixer la decisió que havia pres l’Ajuntament sobre les noves plaques amb els noms nous

 

Un subconscient de benevolència cap el Sergent Jaume Perelló, m’havia fet pensar, sense cap raó, més que la meva confusió, que aquest militar era anterior a la Guerra Civil i que per algun mèrit previ tenia un carrer a Son Serra. Va ser   Gabriel Bibiloni  qui des del seu instructiu blog m’aclaria la participació i mort en combat del nostre Sergent d’infanteria a la Guerra del 36 i que el nom es va instaurar l’any 42 a canvi de l’anterior carrer de los Huertos.

 

Un altre blog, el de Nanda Ramon, per cert el blog d’un polític que més m’agrada: és fresc, informatiu i gens pretenciós, em provocà dues confusions seguides en voler aclarir el substitut del Sergent. En un primer moment d’alegria vaig deduir que seria Marià Villangomez i amb l’eufòria era capaç de recitar tota la Cançó de Vesprada – no apresa al llibre sinó als recitals d’UC - fins els seus versos finals:

 

                                   Voler l’impossible ens cal,

                                   i no que mori el desig.

 

Però una revisió de la llista de Nanda Ramon, maltractada pels follets de la web, em va fer pensar, en una segona falta, que ens agraciaven amb el nom del Mariscal Gayman, un personatge del XIX,  fill Il·lustre de Palma, però del que he comprovat que ningú  dels que he interrogat, en absolut en sap res de res.

 

La meva incapacitat per demanar directament coses sobre carrers, va acabar dilluns amb la consulta del diari endarrerit. Si no m’he tornat errar, ens posaran una placa amb el nom de Miquel Angel Colomar, periodista, poeta i dibuixant, inquilí de Ca’n Mir els anys de la guerra, d’on sortien també versos de guerra:

                             ...Oh les veus de misteri de les dones irades! 

De Colomar pocs diuen que era crític de toros i que ho va ser molts anys després de la Guerra. Una curiosa fotografia, manllevada a  Tolo Payeras mostra a Colomar, a l'esquerra, acompanyat de dos joves toreros, Juanito Belmonte i José Ignacio Sanchez Mejias, fill el primer de Juan Belmonte,  i el segon d’Ignacio Sanchez Mejias, torero, escriptor i President del Betis, mort d'una cornada feia poc més d'un any i a qui Garcia Lorca, que no volgué veure la seva sang, va dedicar la famosa elegia: 

                      ¡ Eran las cinco en sombra de la tarde !                 

La fotografia pot ser de Maig del 36, quan els dos novillers varen actuar i triomfar plegats a Palma, al Coliseo Balear,  o podria ser del mateix 18 de Juliol de 1936, mentre esperaven la corrida de l’endemà, que va ser suspesa per causes prou conegudes. En dona fe aquest cartell de ma, que vaig trobar fa anys en el que a llapis el seu antic propietari havia anotat: “esta corrida no se efectuó por culpa del movimiento que estalló este mismo dia. El movimiento fue fascista”.

 

  
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 ... 21 22 23  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS