Administrar

Blog de Pep Pomar

Arqueologia menor

passatger | 29 Juny, 2005 21:12

Dissabte passat, passejant per La Rambla de Palma, vaig comprovar que encimentaven i referien els murs del Convent de Santa Magdalena que hi tenen mirada. Feia anys que quan hi passava m'entretenia a observar com poc a poc les successives capes de pintura anaven posant al descobert anuncis antics de marques i cases que ja son història. Un d'ells, el de "Casa Cetre" el forn de galletes del carrer de la Borseria, ja era legible en una part important. Hi vaig arribar a fer qualque fotografia que capta aquesta muda de pell i molts caps de setmana hi he passat per comprovar l'evolució i els avenços en visibilitat. Ara, per sort, s'ha començat a fer neta una de les façanes brutes d'una ciutat de façanes brutes, però he quedat sense un dels alicients setmanals.

Portugal

passatger | 15 Juny, 2005 20:50

En pocs dies de diferència he llegit als diaris les necrològiques de Vasco Gonçalves i d’Alvaro Cunhal. He recordat aquell any en el que vàrem aprendre més d’una dotzena de noms dels polítics que dirigien Portugal després del 25 d’Abril. Temps en que també repassàvem amb enveja la “sopa de lletres” de la munió de partits i partidets que compareixien, s’escindien o es fusionaven, la majoria d’ells de l’esquerra revolucionaria, i escoltàvem de nit, les emissores de la “intersindical” Les commemoracions anuals de la revolució portuguesa – clavell a la solapa, música de José Alfonso - no es varen continuar per massa anys. El canvi polític a Espanya, paradoxalment, ens va tornar allunyar d’un país, que ara sembla més distant que la gran part dels altres estats de la Unió Europea. Portugal va ser una curta il•lusió de la nostra joventut i ara només les notes necrològiques commouen alguns records mals de compartir

L'arbre de pisos

passatger | 13 Juny, 2005 19:22

Al cap de cantó del carrer que es deia Capitan Castell amb el d'Antoni Frontera hi havia un xalet amb les taulades vermelles. Al jardí hi havia un imponent arbre de pisos. El nom ens feia gràcia i que ens diguessin que cada any creixia un pis, estimulava la nostra curiositat i esperavem impacients que la nostra crescuda anual, marcada a una paret de la galeria, coincidís amb l'aparició de dues noves branques. Un dia xalet i arbre varen ser arrassats per la primera excavadora que record. Al seu lloc i varen fer una casa de pisos

Els meus anys de transeünt, els meus pisos

«Anterior   1 2 3 ... 21 22 23
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS