Administrar

Blog de Pep Pomar

Doble rÓbia

passatger | 30 Juny, 2007 12:45

Alomillor vaig errat, com tantes altres vegades, però fins ara no he trobat cap referència a la premsa local, ni virtual ni de paper,  d’un transcendent article, Temporal Dynamics of European Bat Lyssavirus Type 1 and Survival of Myotis myotis Bats in Natural Colonies,  publicat dimecres passat a la revista científica nord-americana PLoS one - que conviu al pòdium amb les Nature o Science -.  Es molt probable que el que s’exposa en el treball sigui el descobriment més transcendent fet en un estudi científic localitzat a Mallorca i finançat al llarg de dotze anys per la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears, resistint, de manera meritòria i excepcional, els canvis de colors i de persones.

 

Dissabte passat en Jordi Serra i na Blanca Amengual, dos dels signants de l’estudi,  em varen cercar de manera insistent fins que finalment, ja d’horabaixa varen comparèixer per ca nostra. Volien compartir la primícia de l’article que dona a conèixer al món els importants resultats de les seves recerques. Incapaços de reprimir el seu entusiasme, des del mateix portal, no es pogueren estar de donar detalls de les seves troballes, aconseguint entusiasmar als amics que es trobaven a ca nostra i que res sabien ni de virus, ni de ratespinyades, ni de ràbia.

 

Na Blanca i en Jordi tresquen des de fa temps les coves mallorquines, on habiten les diverses espècies de ratapinyada, les cacen, les anellen, les mesuren, les hi extreuen sang i les tornen amollar per poder seguir la seva evolució. En el periode de seguiment han arribat a reconèixer més de 1000 individus !.  A Barcelona, al Departament de Biologia Animal de la UB i al Parc Científic, a l’Institut Pasteur de París i a Mallorca, analitzen els resultats dels seus descobriments, els discuteixen amb altres científics i apliquen models matemàtics per donar suport als resultats de la seva investigació. Fruit de la pacient recerca son algunes conclusions sobre els ratpenats, que poden tenir, en el futur, gran transcendència pel coneixement dels mecanismes de defensa davant els virus. Amengual, Serra i els seus col·laboradors- Hervé Borhy i Marc López-Roig -, han demostrat que les ratespinyades s’infecten i son portadores del virus ràbic, però al contrari del que caldria esperar, la mortalitat que causa aquest contagi és molt baixa, és a dir els petits mamífers fabriquen anticossos que els salvaguarden de l’atac i només per un període de cinc dies son capaços de contagiar altres animals amb les seves mossegades. La significació del que presenten els investigadors és doble: informa de l’escàs risc sanitari que pateix la població humana que conviu amb ratespinyades infectades i obre una important expectativa sobre mecanismes que poden fer front a les infeccions víriques.

 

Un treball sobre ràbia que fa ràbia que de moment no sigui conegut i valorat a Mallorca, que és on es desenvolupa l’estudi. Pot ser la coincidència amb la sede vacante, ha impedit la difussió i el reconeixement públic als autors

Madrid, un dia gris

passatger | 05 Juny, 2007 21:33

Torn a Madrid un dia d’aquells de segones edicions dels diaris. De venda àvida i acumulativa, com aquell 11 M, també a Madrid, amb l’edició de darrera hora de El Pais – la de la inèdita telefonada presidencial – a les mans, caminant per la Gran via deserta. Eta no ha volgut participar de les eleccions municipals, però inicia a distància la campanya per les properes legislatives, acusant Zapatero de feixista. Quin cinisme. La història no és nova, però és més cruel després de la millor oportunitat per trobar un desenllaç  pel seu propi problema. Eta  és ja l’únic fòsil vivent del mon occidental, un vestigi tenebrós que es replica sempre de la mateixa manera: el sector dur pren el lideratge cada vegada que es parla de pau. Haurà servit per acabar amb les darreres traces d’indulgència que encara es troben en vells esquerrans ?

 

Amb el diari a la mà, faig les feines i acab les feines. Veig passejar els madrilenys. M’agrada contemplar els madrilenys mudats, que llueixen les serves corbates ostentoses, treuen pit i exhibeixen felicitat capitalina. Fa bon dia. Madrid fa goig aquests dies de primavera. Fa sol, no fa calor  i ningú diria que tornam a la grisor. Alguna cosa perdura des del temps de la cançó.

 

No puc fer cas de l’assessor artístic. L’exposició de Tintoretto va tancar fa pocs dies i no tenc ganes de trescar altres exposicions. A la Fira del Llibre faig cas del coacher literari i m’enduc “El Orientalista” de Tom Reiss. En CC diu que està ben escrit i que no és una biografia, és el que diuen els entesos un “quest”. Fins ara m’ha conduit bé pel camí de les lletres. La prescripció homeopàtica de Baricco, abans que el conegués ningú, les obres de Erri de Lucca o la més recent, també al primer moment de difusió, de “Los girasoles ciegos” d’Albero Mendez, l’avalen.

  

S'acaba Lima

passatger | 26 Maig, 2007 00:10

S’acaba Lima, la chula mentirosa, Lima mazamorrera, el cel gris, que aquesta vegada ha deixat passar el sol.  Todo Benavides, el Òvalo de Miraflores, el zanjon, San Isidro, Barranco, el Puente de los Suspiros i el Puente de Piedra, on em vaig endinsar un diumenge, fa dos anys. Choritos, choclo, cebiches, causas, anticuchos, chupes de camarones y aquella sopa dels pobres menjada a la casa d'una familia saludable. Inca Cola, chicha morada, cuzqueña, pisco sour y coca sour. Panqueques, pensamientos, suspiros de Lima y crema volteada. Cayetano Heredia, Hipólito Unanue y Daniel Carrión, les glòries nacionals del Minsa.

Les 7 meravelles

passatger | 22 Maig, 2007 03:13

A la sortida del recinte els visitants esperen pacients el seu torn per signar un dels llibres d’escrits de suport a la candidatura de Machu Picchu a la llista de les noves set meravelles  del  món. Els milers de turistes que cada dia fan els recorreguts, és converteixen en segurs i apassionats publicistes del guardó per les runes incas.  I si no ho fan només sortir, tenen altres oportunitats, ja que tot el Perú turístic és un reclam d’adhesions. Es un objectiu nacional.

 

La impressió que fa Machu Picchu no la fa tant  la ciutat bastida i abandonada abans que els espanyols hi arribassin, de per si prodigiosa i de dimensions equilibrades. Es molt més la seducció del lloc, el seu misteri, el contrast entre la gúbia del Waina Picchu i els fondals del riu Urubumba i l’equilibri singular del conjunt asimètric. Tot això és el que suscita la sensació d’estar realment al centre dels quatre punts cardinals, a un lloc sagrat, on s’alena una atmosfera pròpia, que no aconsegueix trencar ni l’excés d’humanitat, de grups guiats, de vells i de joves que hi deambulen  i tresquen contínuament.

 

Hi ha pocs llocs del mon que superin la prova de la invasió turística i que sotmesos a la depredació de les riades humanes i al seu consum continuat, s’aguantin i mantenguin la seva bellesa, pocs – i alguns indignes – competidors ha de trobar en aquest ranking postmodern.

 
 

Machu Picchu convida a tombar-se sobre l’herba d’una de les marjades, mirar i no fer res més que captar el lloc i paladejar-lo. De segur que la contemplació en silenci, és la pregària laica que em demanava que hi fes un bon amic.

Cuzco

passatger | 20 Maig, 2007 03:04

He baixat la Cuesta de San Blas, seguint la música padacera d'una processó que transportava dues petites capelletes. He anat darrera la música repertitiva fins que s'ha perdut a un barri distant del centre de Cuzco.

A la Placeta de San Blas també hi havia uns novís que es feien fotos davat la cascada de la font. Uns altres acabats de casar, sortien de l'Esglèsia dels Jesuites al pas lent i disonant d'una marxa wagneriana.

Es hora de sopar i les infinites botigues de teixits d'alpaca, de quadrets de sants i motius indígenes, de souvenirs o les joierires i farmacies estan obertes i animades. Turistes i més turistes. Gent que demana i em diu papá. Condors passen per tots els cantons.

La nit a Cuzco reten el gris de les pedres perfectes i de les costes empedrades. L'horabaixa he vist tot un catàleg  de pedres tallades. Tots els homenatges al sol i la lluna: les de Qorikancha, base del convet de monges dominiques, antic temple, ara híbrid d'expoli i fanatisme; les murades de Saqsaywaman compostes de grans menhirs treballats que composen una filera que imita el llamp; la fortalesa de Pukapukara; la font de la fertilitat de Tombomachay; els laberints sagrats de Q'engo....

Una sopa calenta de piura i a pujar costetes perdent l'alè.  

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 ... 21 22 23  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS