Administrar

Blog de Pep Pomar

Fiestas Patrias

passatger | 01 Març, 2007 00:01

He fet un parell de converses amb gent de Mallorca, al llarg del dia i cada vegada m’he sorprès quan m'han recordat que demà –en realitat avui- és festa a Balears. La meva generació de poc creients, agnòstics i ateus, tampoc ha aconseguit identificar-se amb el nou santoral laic i patriòtic, com les fiestas pàtrias dels llatins. Jo que soc un descregut, però antiquat, encara em regesc pel calendari religiós, pels sants i les festes de tota la vida,  que tenen  molta més gràcia que el civil i no puc consentir – sense anar més enfora- que es celebri dia primer de Març en comptes de dia denou.

 

La  festa postissa d’avui  – Sant Rosend entre d’altres, per més senyes – serveix sobretot  per donar un caramull de premis i fer-se un caramull de fotos. Les ganes de premiar son excessives, els premis son molts i les llistes llarguíssimes de guanyadors, avorrides. Aviat serà mal de trobar un mallorquí o un balear que no hagi rebut un  premi o que nos sigui Doctor Honoris Causa. El país està d’enhorabona amb tanta gent digne de reconeixement.

 

I com que aquí tots ens coneixem,  la llista sempre te l'alicient d'estar farcida de coneguts, que en aquest cas sempre es mereixen el premi. Enguany hi he vist algunes persones a les que tenc estima personal i apreci professional, com Tomeu Català, Lleonard Muntaner, Paco Obrador  o el professor Onsalo, però la premiada que més més satisfacció m’ha provocat,  ha estat Rosa Planas

 

Vaig conèixer a Rosa Planas per correu electrònic dia 8 de maig del 2002. Conservar els correus és una difícil meravella i una excel·lent crossa per la memòria. De llevors ençà hem intercanviat molts més correus – és de les persones que sempre contesta – hem fet llargues xerrades i cafès amb poc temps i hem trescat i passejat per saciar i compartir la inquietud de preservar la memòria i redescobrir la història i la petita història.

 

Rosa Planas és incansable. No se d’on treu el temps. Ho llegeix tot i a tot li treu punta. Es metòdica, escolta i es deixa convèncer o escolta i fa el que ha de fer. Fa una jornada laboral activa, gestiona, i quasi mai rebutja una feina o un encàrrec complementari. Fa recerca – Damià Pons va comparar Els malsnoms dels xuetes – amb obres gegantines com el DCVB o la recopilació de les Rondaies – escriu novel·la – Les Masqueres de Florència  és per mi la seva gran obra – escriu de literatura, de viatges i d’història, treballa i participa de la vida cultural sense cap tipus d’exhibicionisme.

 

Amb el premi a Rosa Planas, enguany han valgut la pena els fastos patris

Comentaris

  1. ok

    m'agrada

    transeünt | 16/02/2008, 18:54
  2. també

    també

    transeünt | 16/02/2008, 18:55
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS