Administrar

Blog de Pep Pomar

Laccao, Laccao...

passatger | 02 Abril, 2007 20:59

Dissabte passat, després d’una breu excursió, el fill petit d’un bon amic – encara tenim amics que tenen fills petits ! – demanava un Laccao, a l'hora del cafè. Immediatament, com si fos un concurs de glosat, el lema de laccao, laccao, bebida de campeones, fou contestat per un, a la salida Frontón Balear, emocionantes partidas, quinielas americans, i un tercer replicava, palo, palo palo tunel...la cosa continuà com a prova que els madurs conservam ressorts de la memòria que se’ns disparen automàticament.

 

El Laccao és per mi la imatge d’un temps d’aficions escindides: futbol o toros – com ara mar o muntanya – ara caducades a la nostra Illa, però que gràcies a l’Ajuntament de Barcelona poden tornar a revifar a la meva ciutat d’entresetmana.

 

La meva família paterna era decididament taurina, des de temps immemorial. Si més no d’aquella època que hi havia ofertes especials per  anar a veure  les corrides de Barcelona o de València o que hi havia trens especials per baixar a ciutat a veure els toros de mort. De l’època de la Plaça Vella. D’abans d’en Delmonte, d’en Quinito o d’en Percàs. En canvi, un sector de la família materna era mallorquinista dels temps de l’Alfonso XIII, de quan l’esport era una modernitat

 

Els diumenges d’estiu m’estafaril·lava observant la botella de Laccao que era al mig de la Plaça de Toros, abans de començar la funció. Poc antes que la Banda de l’Aldeana s’arranqués amb el Pan i Toros, un home s’avançava cap els medios, obria una porteta de la botella, s’hi ficava dedins i la feia caminar amb una normalitat surrealista. Una botella amb cames !. Traspassava el callejon i finalment la botella reposava, fins el diumenge següent, prop del pati de cavalls, amb una misteriosa porteta que m’hauria agradat violar.

 

Al Lluís Sitjar en canvi, no hi havia botelles caminadores, però el recitatiu, com una oració prèvia al ritus futbolístic, també quedava gravat per sempre en el capet dels infants que hi anaven.

 

Però no és només el record de la infància. El Laccao,- crec que inventat per Tomas Cano – és un dels productes sublims de la terra. Una espècie a protegir. La seva qualitat no ha estat empatada per cap altre marca amb més potència multinacional. La seva resistència increïble hauria d’esser reconeguda per  les nostres autoritats tan donades als premis, reconeixements i homenatges. Ara, que el Consell i el Govern poblen les nostres rotondes d’escultures espantoses, pot ser en podrien reservar una per posar-hi la botella de Laccao, si és que encara existeix ( i si no existeix que en facin una de nova) Si la hi posen,  més d’un – entre ells jo -  hi donarà la volta sencera, la vuelta al ruedo que el Laccao es mereix

Comentaris

  1. jojo

    wedding dresses wedding dresses
    wedding gowns wedding gowns
    bridal gowns bridal gowns
    lace front wigs lace wigs
    wedding invitations invitations
    lace wigs wigs
    full lace wigs wigs

    jojo | 17/10/2008, 06:59
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS