Administrar

Blog de Pep Pomar

Olors

passatger | 12 Agost, 2007 09:19

Fabian G, metge i directiu de la seguretat social mexicana, ha tornat a Mallorca aquests dies, després de trenta anys per retopar-se amb les olors de la seva infància i pre-adolescència. Els aromes oblidats han estat la major de les sensacions que aquests dies ha recuperat a la casa dels seus parents franco-mexicans de la costa de Calvià, plena de records familiars.  

A la passejada breu per una ciutat deserta de diumenge capvespre i fent un vi ran de mar em resumia amb tres observacions - a més de les fragàncies que son inexplicables, i de la sensació que encara li feia el mercat de l’Olivar – les noves impressions de l’Illa. La primera, la sorpresa per la gran quantitat de cases i apartaments buits, inhabitats a les urbanitzacions calvianeres, en el ple del mes d’agost. Vaig comprovar, de nit, els llums apagats de tants pisos i xalets sense saber-hi  donar resposta, però el meu cap ho va associar amb els mateixos llums morts de la Ciudad de Panamá, inquietants i sospitosos, de la costa del costat del Pacífic.  El segon impacte de les passejades de Fabian i Claudia han estat els passos pels vianants, els passos de zebra. Desacostumats a que els cotxes s’hi aturin, explicaven el fet – que és quasi normal ja entre noltros - amb l’entusiasme i admiració que provocaven fa anys les nostres passejades per Europa. La tercera era, en canvi, una queixa i un retret per la brutor a l’arena de la petita platja on anaven a nedar a diari. Llosques. Llosques (colillas en castellà, o burilles, aquest neologisme estrany dels catalans, en la seva llengua ) per tot arreu. Centenars de llosques per metre quadrat que son una vergonya poc denunciada. Una resta gens degradable i desagradable que ho envaeix tot, com els grumers, o com els topillos, però a la que ningú hi para l’atenció. 

Amb un pa a la mà, un pa d'un euro amb seixanta, he reviscut fa poc l'olor dels pans cuits de fa anys, que arribaven, el mes d’Agost, fins el portal de ca nostra. No se d’on trèiem el pa en tot l’hivern – excepció feta d’unes barretes del Forn de Santa Eulàlia, embolicades en paper de seda – però els mesos d’estiu, els de veraneo el veiem arribar a la casa de Son Rapinya, dins uns canastres armats, davant i darrera, a la bicicleta del jove Baltasar. Uns pans blancs i olorosos, amb una besada contundent, que s’encetaven fent una creu amb el ganivet. El fill del forn tocava les persianes, deixava els pans i optimista reprenia la ronda encalçat per l’estol d’infants del nostre carrer. A Son Serra, en canvi, els pans, en major quantitat, arribaven, com el gel de primera hora,  a ple sol, sota el toldo del carretó d’en Salvador. Dues olors, les dels pans calents de migdia i les buines del cavall, que feien un còctel impossible de rescatar.

Comentaris

  1. Olors

    Les olors de Mallorca, de petits llocs de Mallorca són con les mirades. Contradictòries i emotives. No deixis de contar-nos coses del Passatger.

    Albablank | 16/08/2007, 07:11
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS