Blog de Pep Pomar
passatger | 14 Octubre, 2007 23:04
Després d'anys d'abandó hi ha símptomes de moviment al jardí desolat de la Casa Maribel. Una activitat de persones que no vaticina res de bo. La venda del casal fa pocs mesos augura el final de l'agonia de dècades i tot fa pensar que aviat serà enterra.
Ca na Maribel, a Son Serra, a la cantonada del Camí Veïnal de la Vileta, i el carrer a qui dona nom, el carrer Maribel, és una singular casa d'estiueig amb elements de l'estil regionalista propi del seu arquitecte, Guillem Forteza. Aixecada per Claudi Pomar, un joier que trobà l'èxit comercial en la fabricació i venda de bossetes de plata, ha romàs desolada i okupada, després de la seva mort.

Si la casa s'enderroca - com l'Hostal Arxiduc o Ca'n Alzamora, del mateix autor - sobreviurà el nom de la filla del propietari, morta en plena joventut, en el nom del carrer. Una al·lota hermosa i misteriosa que protagonitzà una història d'amor romàntica, una llegenda que ja pocs recorden

| « | Maig 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
Al fitxer municipal no està catalogada aquesta preciositat. Arca no ha dit res?
podies explicar un poc d'aquesta llegenda a la què et refereixes.
És una pena, veure com poc a poc desapareixen arquitectures, imatges, somnis, ....gràcies passatger per recordar-ho. M'apunt a demanar-te la llegenda...
Més que una llegenda, perquè és tota veritat, ve a ser una curta vida llegendària. Una mort jove, precedida d'un amor difícil amb un home més gran, rebutjat per la família. Una història contada en secret, a mitjes, d'un segrest, unica via pels amants per aconseguir la llibertat i d'una espera en un convent fins al matrimoni amb el seu estimat
Potser estaria bé que ens contassis aquesta historia. Al menys (si la casa finalment desapareix, que és el que sembla) ens quedarà l'esperit d'aquesta història d'amor.
És la casa que em va acompanyar a la meva infància. Cada dia passavem al davant per anar a l'escola i nosaltres mateixos descriviem histories de fantasmes en forma de dones que passejaven a la vora del piano...