Administrar

Blog de Pep Pomar

López Raimundo

passatger | 17 Novembre, 2007 19:08

Fer feina davant l’ordinador ens manté en un zapping comunicatiu constant: entren missatges i entren noticies que ens transporten d’una part a l’altre, de manera que l’oblit és també més ràpid, perquè tot és fugaç i substituït ràpidament per un nou estímul. Fa només una estona he guaitat a un diari que informa de la mort de Gregorio López Raimundo, el vell i mític dirigent comunista, cap del PSUC en els anys crítics del darrer franquisme i de la transició. Cap d'una organització que es convertí en un extraordinari fenomen social a Catalunya, per la munió d’afiliats que arribà a tenir, per l’espectre sociològic que abraçava  i per la gran presència i força de mobilització que demostrava als anys setanta. 

Com molts vaig saber de l’existència de Gregorio per la cançó de Raimon, però va ser el 1976, en un clima de quasillibertats que vaig veure en directe aquells “cabells blancs, la bondat a la cara” en una reunió als baixos de l’abandonada Casa de Convalescència de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Sens havia anunciat una sorpresa i aquesta  va ser l’aparició d’un home ja  major amb caçadora i camisa de quadres, que avançava entre aplaudiments dels estudiants psuqueros fets només amb els dos dits índex de les mans, per evitar problemes. Aquest mateix dia López Raimundo es sotmeté a un debat obert i dur amb els estudiants, sens dubte excepcional en els partits comunistes d’aquell temps. 

Fa prop de tres anys vaig tornar reconèixer “els llavis fins dibuixant un somriure” de Gregorio López Raimundo, en un home vell que prenia el sol en una cadira de rodes, empesa pel seu fill,  a la placeta que el carrer de Casanova fa davant la Facultat de Medicina de l’Hospital Clínic. Vaig estar a punt d’acostar-me a saludar-lo – com vaig llegir que molta gent feia, segons Sergi Pàmies – no ho vaig fer per indecisió, però la seva imatge, que tan propera havia estat trenta anys enrera, ha subsistit cada vegada que he passat per aquest indret de Barcelona.

Comentaris

  1. Re: López Raimundo

    Si un dia em trobes, no deixis de saludar-me. Jo faré el mateix amb les persones admirades.

    Ensaimada | 05/01/2008, 15:13
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS