Administrar

Blog de Pep Pomar

En Pepe

passatger | 30 Març, 2008 17:40

Aquesta setmana serà la darrera d’en Pepe a Ca’n Pomar Flores. Ara sempre pareix que era fa més poc de totes les coses, però aviat ha de fer quaranta dos anys que en Pepe va començar a fer feina a la botiga que ara deixa. Record la seva primera aparició, un jove peladet – venia de fer el servei militar al Sahara – entrà acompanyat d’un representant de pintures que el recomanava per fer de dependent. Una breu conversa i negociació, al portal del costat i el mateix dia es posava el babero i començava a despatxar. Jo, un mico d’onze anys – que ja  anava a la botiga a  aprendre moltes dels coses que se – li ensenyava els secrets de tots els calaixos i li identificava els clients que anaven entrant.

 

En Pepe, que era Jóse, José Martinez i venia d’Ubeda, com tota la familia va adquirir ràpidament una triple especialització: pintures, belles arts i marcs. Només els papers pintats, la quarta pota del negoci, la més antiga, restaven vedats com a exclusiva al  maneig privatiu del clan familiar.

 

Per les mans d’en Pepe han passat una bona part dels bastidors, de les teles i dels estris que han emprat els artistes de Mallorca aquests més de quaranta darrers anys. Ha rigut i ha fet rebotiga amb pintors de brotxa grossa i pintors de pinzell fi, de cerres o de marta. Ha compartit la vida amb els de la casa, amb monpare, la tia Catalina,  en José Mari,  en Guiem, na Pepa, i  amb tots els que hi ha fet feina tots aquests anys, Don Rafel,  Don Joan Nadal,  en Joan de Sta Eugènia,  en Tolo, en Jaume, en Pep Francisco, na Cati, n’Antònia, en Moya, na Tana, en Joaquín, n'Agustín...i tants d’altres. En Pepe és el darrer d’un estil d’empleats de les botigues familiars, una mena també, de familiars integrats en el destí del negoci, partícips dels èxits i les desgràcies comercials i personals.

 

En Pepe pot contar secrets i anècdotes de tres generacions de pintors. De tota la història menor, íntima i recent de la pintura a Mallorca. Dels pintors “antics”, els de posat senyor com Ramón Nadal, com Joan Miralles o com na Maria Vich, als més innovadors i personals: Llabrés, Xam, Juli Ramis i passant pels bohemis d’un temps, de qualsevol casta i condició: en Celià, en Pep Bover, en Molina, en Tarrassó o en Quinito Caldentey, pintor, torero i periodista.  Dels pintors de les generacions dels setanta, a les que es sumaven tants estrangers a la cantera local: n’Ulbricht, en Richt Miller, en Mompó, na Barbara Weil, en Bruno Zupan, en Damià Jaume, na Rus, n'Alceu Rivero, en Coronado, Pau Fornés, Roca Fuster, en Martí Company, Pacual de Cabo, en Baldovino...i tants més.  I de la gran eclosió de pintors dels anys vuitanta: na Maria Carbonero, en Sapere, en Toni Socias, en Llambias, en Ramon Canet, en Jaume Pinya, en Joan Segura, els malaguanyats Trujillo i Joan Riutort, en Menendez, en Bernadí Roig, en Barceló, en Joan Bennassar, en Canyelles, en Biel March... tots ben segur que tenen un bon record d’en Pepe.

 

De tots conserva en Pepe bons records, però perviu sempre la figura de Joan Miró. L’aparició de Don Joan a la botiga generava un rebombori important, com si tot hagués d’estar en estat de revista. Passat el portal, acompanyat d'un dels nets, cercava la cadira per seure, devora el taulell de l’esquerra. Assegut, llapis en ma anava fent les comandes, envoltat per l’eixam neviós de personal. Les anades al taller de Miró a lliurar teles de mides impossibles o muntar els grans bastidors d'una exposició urgent, eren una expedició programada que imposava respecte i una loteria entre tots els de la casa per ser designats per la missió mironiana, que acbava amb una bona propina. Joan Miró, juntament amb Xim Torrents, i la gent de la seva escola, Antònia Dols, Salud Company...els artistes pels que més feina va fer en aquells anys.

 

Quaranta dos anys !. Tota la vida, més d’una quarta part de la vida d’una botiga vella i antiga de Palma. Un personatge popular en una Palma que te pocs personatges compartits. Una persona per la que demanen algunes clientes com Mercedes Laguens o Glòria Mas, només entrar, per fer la rialla. Un bon empleat i un bon amic, quasi un parent, que ara canviarà de vida

  

Comentaris

  1. En Pepe

    Realment un plaer sempre que anava a la botiga de Can Pomar Flores, poder gaudir de la seva atenció. Un gran empleat.
    Felicitats per la seva jubilació.

    Jacob | 30/03/2008, 21:40
  2. Infrecuente

    Es infrecuente hoy en dia la continuidad en una empresa. Algo especial deben tener el empleado y el empleador

    Jaime | 31/03/2008, 21:52
  3. per a passatger

    es podria posar en contacte amb mi? li adjunto el meu mail

    passatgera | 05/04/2008, 09:41
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS