L'arbre de pisos

La coincidència del 24 de Març a Bs As m’ha permès estalviar-me un dia de feina i reunions i poder repassar  recons vists amb massa pressa. El centre de la Ciutat empetitit pels grups de gent arribada de la periferia amb autocars vells, es un merder de tamborades i una mar de banderes majoritariament color de cel i blanques. Coincideixen a l’obelisc per avançar cap a la Plaza de Mayo, però mels trob per tots els racons que van  a parar a l’Avinguda 9 de Julio. Em sorprenc dels anacrònics crits  del peronisme – “somos de Peron y Evita” - dels escarnidors dels descamisados i de les imatges de Evita exhibides per gent que pareix convençuda. Rostres i looks ben diferents dels que es veuen els altres dies pel centre de  la capital.

El Malba, monogràfic de l’art llatinoamericà, és una síntesi del més rellevant  del  segle XX al centre y sud d’Amèrica. Magnífic edifici que bé podria ser un Macba més ben resolt. Exposició de Gego, nascuda a alemanya i morta  a Caracas. Minimalisme de dibuixos sense paper, estructures  fetes amb fils de ferro i alumini que penjen del sòtil. Línies que s’han anat alliberant cap a l’espai.

A la part permanent del Malba es pot fer un repàs del més conegut d’America Llatina, Rivera, Fridha Kalho , Torres Garcia, Botero, Matta, Lam, Leirner, Solar,  Dias..., a la de les adquisicions més recents l’art argentí més nou o més consolidat es va incorporant a la colecció. Fa gràcia trobar noms del nostre entorn Batlle Planas, Pablo Siquier, Antonio Seguí entre els vanguardistes del segle passat i els més recents artistes d’ara: Ontiveros, Kemble, Oiticica, Marcaccio...

Torn a San Telmo per fer una volta pels antiquaris que ara ja es comencen a menjar el vell mercat. Turistes i bohemis i una mescla  d’artesans hippiosos i indígenes vinguts d’altres països ocupen la plaça i els carrers.

Més tard m’entretenc amb les llibreries de Corrientes i faig estada a un cafè que fa cap de cantó. Camin cap a la confluència de Palermo. La diferència entre els barris l’expressen de meravella els cans.  Cans prims, plens de ronya de la Boca; cans grassos dels barris alts.

Acab revisitant Puerto Madero abans que el taxi m’acosti a Ezeiza, esquivant els manifestants que retornen als seus barris perifèrics