L'arbre de pisos

El Jet lag i la intensitat de la setmana no m'ha permès ordenar cap nota de l'estada a Brasil.

Una segona visita a Brasilia dificilment pot aportar res de nou. Niemeyer és igualment impresionant, l'esplanada de les tres cultures impacta visualment, però és el moment de fruir de la conversa i conèixer els llocs on els habitants de la ciutat - rarament oriunds encara- maten el temps a la sortida de l'oficina. Sopant descobresc el tombaquí, un peix de riu amb gust de terra. Enorme que no cap dins el plat.

Rio amb pluja és un caos superior. Els cariocas son desorganitzats i qualsevol escusa és bona per incomplir el que estava previst. Seguesc preferint la part del llac d'Ipanema a la platja de Copacabana. El Museu de Niteroi, presenta l'exposició Mirabolante. Gravats i litos de Miró enlairades al gran arbre de ciment que penja damunt la platja. Plovia i al taxi vaig deixar el mòbil que no he pogut recuperar. El vespre un curs accelerat a l'Academia da Cachaça amb en Mendes i en Nilson.

A correcuita hem rematat Sao Paulo amb una fugaç visita al cementeri da Consolaçao i al MASP. Exposició sobre Degás, possible gràcies als generadors. El Museu no paga el compte d'electricitat i és mig a les fosques. L'horabaixa fugaç trobada amb n'Alicia per donar-li dos llibres sobre el seu/meu tema favorit. El sopar de despedida al Fogo do Chao, un classic de les  carns. Bossa nova i a dormir

Tot-hom està convençut que Lula tornarà a guanyar les eleccions, però que el seu partit no farà bon paper a les legislatives