L'arbre de pisos

Com que he de  repintar les persianes de ca nostra fa dos caps de setmana que no faig més que fixar-me en les persianes. En les de Ciutat, del centre i  les barriades, i en les de les cases dels pobles  pels que pas quan anam d’una banda  a l’altre. 

El resultat provisional de l’observació és contundent: descompareix acceleradament el verd persiana, que jo sàpiga sense cap necessitat d’intervenció de les autoritats municipals o autonòmiques, com passa en molts dels  canvis de la  fesomia illenca. 

En matèria de persianes, arrib a callar davant  el “practicisme” i pesadura dels que defensen les persianes metàl·liques. Ho fan  justificant-se i cercant tot tipus d’argumentaris: els econòmics (economicistes, en diria jo),  els pseudoecològis (la defensa dels boscos amenaçats per la proliferació de persianes !) o els higiènics (son tan males de fer net les persianes de tota la vida...)..., però em resistesc a entendre a que ve aquest odi (deu ser també autoodi ?) cap al verd persiana. 

El verd persiana, aquell verd simpàtic, somrient i lluminós, és en perill d’extinció. En el millor dels casos substituït pel verd fosc, el verd dels boinders menorquins, el que en el llenguatge comercial s’anomena verde carruajes, que fa dues dotzenes d’anys era escàs i circumscrit a algunes cases rústiques reconstruïdes amb elegància per estrangers. Cert que en determinats casos, dona un to de seriositat aquest verd fosc, però  la majoria e vegades només contribueix a fer perdre una de les característiques més pròpies del nostre paisatge: les persianes verdes de Mallorca 

Alguna cosa deu passar perquè la gent s’hagi decidit a pintar les persianes d’altres colors, que abans eren minoritaris i que ara imperen: des de tota la gamma dels verds, als grocs canari, passant pels blaus (alguns horripilants), els de  color de fusta (aquests si que es pensen que son més  ecològics, no se perquè) i pels grisos que abans només eren propis dels convents i col·legis de monges. 

He comprat quatre pots de verde primavera i després de donar paper de vidre amb la màquina lijadora del meu cunyat, em passaré el fred d’aquests dies pintant persianes