L'arbre de pisos

La setmana passada Toni Roig donava noticia de l’existència d’una televisió del PSOE, un recurs que supòs que ara deuen tenir la majoria de partits. Hi vaig fer una incursió curta. A la pàgina hi ha un clip sobre Palma i les eleccions municipals. El video combina imatges amb crítiques a la gestió de Catalina Cirer, mentre descriu quins son els “grans problemes” de Palma: les obres, l’excés de trànsit, els preus de la vivenda, el creixement desordenat... Una exposició  “políticament correcte”, però perifèrica i probablement idèntica de la que faran altres grups polítics.

No obstant, com si fos una entrevistada més apareix la imatge de n’Aina Calvo, - això sí més maquillada que els altres ciutadans que hi surten – qui amb llenguatge directe i segur, comença dient “Tenemos una ciudad espléndida y vamos a trabajar para convertirla en una ciudad más justa...” No record que més deia, però aquest començament, tant poc usual, i dit amb tanta força i convicció, em va copsar i no me l’he pogut treure del cap en tota la setmana.

Si és deliberat i meditat, - que ho deu ser coneixent-la un poc  - augura una manera fresca i atrevida de fer política. Calvo fuig del tòpic i l’auto-odi i recupera el sentit comú, la pedagogia i el discurs d’esquerres. Veu Palma amb objectivitat, sense les cucales que ens fan dur els que la governen. Com a reacció a la presència consecutiva  de governs municipals del PP, l’esquerra i el progressisme han repetit la dissertació catastrofista i negativa sobre Palma. No els hi agrada Palma. El discurs negatiu ha calat perquè molts ciutadans, creuen de bona fe que viuen a una ciutat horripilant, morta i desprotegida. No vull dir que no s’hagin fet alevosos desastres, ni que les amenaces siguin no res, però no veig motius per no sentir més sovint que “tenemos una ciudad estupenda”. El problema és convèncer als ciutadans de Ciutat d’això i de que el veritable projecte te a veure amb el “más justa”.  La resta és superficialitat