L'arbre de pisos

Tegucigalpa només es pot definir dient que és lleig. Es lleig i gran, amb carrers estrets que pugen i baixen continuament passant d’una muntanyola a l’altre. La solució al caos de trànsit i contaminació, només pot ser traumàtica, però el nou urbanisme que podria transformar la ciutat  de casetes baixes és una solució complicada i costosa. Tegus és a més insegura i la majoria dels lloc son poc recomanables. Pot ser només es salva el clima, degut a l’altura, que el fa més suau que a la resta del país.

La carretera que va a San Pedro Sula és molt transitada i plena de camions i autobusos que desconeixen el codi de circulació, les línies continues i les preferències. A tota velocitat un toc de bocina dona dret a qualsevol maniobra i a posar en perill la vida dels que circulen en direcció contrària. Sortint de la ciutat nous poblats i urbanitzacions construides per la cooperació després de l'huracà Micht. Passam pel Centro Habitacional Ciudad-España.

Comayagua en canvi, que havia estat la capital, fins que els interessos econòmics i amatoris d’un President va canviar-la per Tegucigalpa, conserva un mal cuidat  sabor colonial. A la Plaça d’Armes la celebració de la Marató de la Merienda Escolar. Volen fer-hi el nou aeroport a una terrenys del diputat nacional per Comayagua.

Més al nord el paisatge és de cada vegada més tropical. A la  vorera del llac Vojoa els restaurants ofereixen peix, i més amunt es repeteixen els venedors de fruita que criden l'atenció dels cotxes. Es veu pobre, però no és ni de molt el panorama de Guatemala, amb aquell continuum de gent que camina per la carretera, les dones amb els infants penjats i els homes amb l'eina a l'esquena. 

San Pedro Sula te un traçat més clàssic i racional de carrers quadrats. Fa una humitat insuportable, però te l'encant de les muntanyes i boscos selvàtics que l'envolten. He trobat l'hospital depriment, molt més que el de Tegucigalpa.