L'arbre de pisos

No m’imaginava que fes aquesta calor tan humida, aquest baf que s’intensifica prop del canal, i que fa  un contrast extrem amb l’aire condicionat dels interiors. Tampoc imaginava que hi hagués tants de gratacels, ran de mar, que de nit fan un conjunt inquietant, com d’una gran ciutat fora de lloc, vists des de la punta de La Marina. Els gratacels son alts i prims, la major part lletjos. El taxista me’n va mostrar un que farà més de cent pisos.

El canal de Panamà no atura la seva activitat els vespres. Hi ha cues de vaixells a cada costat. Des de la terrassa de l’edifici de la Companyia a Miraflores observam  una enorme nau de càrrega, que s’ajusta amb precisió als dos costats, i va entrant arrossegada per quatre vagons remolcadors cap a les rescloses. A la coberta els mariners es fan fotos. S’atura, l’aigua va baixant poc a poc, fins que les enormes portes s’obrin i el vaixell continua cap a la mar, aquesta vegada frenat pels remolcador per minvar la seva inèrcia. Per l’altre canal un  vaixell més lleuger fa el camí invers cap a l’Atlàntic.  Els vagons recuperen les seves posicions per anar a cercar un nou vaixell per banda

Al passadís de l’hotel m’atur a contemplar les fotos de principis de segle amb els primers barcos que circulen, arrossegats per trenets que pareixen tranvies. Hi ha un remolí de gent que mira i els saluda. El conjunt, en la seva estructura,  ha canviat poc en noranta anys