L'arbre de pisos

Per vint balboas (o vint US dolars, que és el mateix en aquest dolaritzat país) el taxista m'ha fet dues hores i mitja de voltes per casc vell, fent aturades com fan els tourist bus. La part vella de Ciudad de Panamà és un destartalat patrimoni de la humanitat, de cases apuntalades, amb balustrades pintades o balcons de fusta. Solars buits, testimonis de l'existència d'algún enfonsament i finques que només son una façana fantasme. Carrerons simpàtics que sempre acaben a una placeta botànica.

El paisatge humà, una delicia. Un barber enmig del carrer talla el cabell amb tisora a un vell de cabells blancs ssegut a una cadira; una protesta davant el palau de govern provoca un embotellament i una orquestra de bocines; a migdia les escolars preadolescents tornen a casa amb els seus uniformes. Desenfeinats que venen de tot a entrades fosques. El taxista m'explica que Ruben Blades (bleids, pronuncia ell) és el ministre de turisme i després me'n conta una de pirates, el Pirata Morgan, a qui varen enganar pintant el daurat altar barroc de San José de color blanc.

Li dic si em pot dur a una llibreria i acab davant una farmàcia descomunal, on els llibres s'alternen amb licors, galletes i petits electrodomestics. Davant la farmacia un taller de cotxes s'anuncia com "suplidora de llantas"