L'arbre de pisos

Home tranquil, però persistent, de caràcter més mallorquí que americà, fidel com a parroquià de la nostra botiga familiar, adaptat a la simbiosi client- amic, que un temps definia les relacions entre botiguer i comprador habitual. Afable, discret, coneixíem els seus èxits,  les seves inquietuds i alguns dels seus problemes i preocupacions. A ca’n Pomar Flores va insistir que li presentassim Joan Miró qui, a pesar de la resistència inicial, el va tractar amb simpatia i respecte.

M’agrada més l’Ulbricht retratista, amb obres molt notables, que el paisatgista. Molt personal en ambdues modalitats, potser la darrera, de gran èxit comercial els anys setanta i vuitanta, va quedar massa detinguda per l’exigència dels galerístes i per la necessitat de respondre al públic. Una època en la que exercia de cosí gran de la plètora d’artístes joves que començaven a florir per tot Mallorca i enmig dels quals Ulbricht, ja madur, aportava ofici i segura serenitat estètica.

Ulbricht i Angela von Neuman, una parella de pintors enamorats de Mallorca. Dos artistes constants i lleials. L’any que ve, i tots els anys,  a principis de Maig, quan les roselles siguin la catifa dels camps mallorquins, pensarem que és un llenç que Ulbricht ens ha deixat.