L'arbre de pisos

Pedro Mudoy és el nostre veïnat del pis de dalt ca nostra des de fa vint i dos anys. Es un bon veïnat, d’aquells que hi son quan els has de menester, però que no fan nosa quan no fan falta. Pels nostres fills és "el tio" i per tota l'escala i mig carrer "en Pedro". Topam sovint, però tenim poc temps per xerrar. Cada any, això sí, abans d’acabar l’any hi ha un dia que baixa i feim una copa per celebrar el Nadal i fer el repàs de les coses de la barriada o per fer recordatori  de coses d’un temps.  Ahir varem complir amb el costum – amb un suc de mandarina i uns barquillos de Ca’n Galindo – per no trencar la tradició.

En Pedro és pintor i una persona molt coneguda al barri de Bons Aires i Blanquerna. Ara, jubilat de la seva feina comercial a una important firma de perfums, també pinta poc, perquè les seves molèsties a l’esquena li impossibiliten estar molt de temps davant el bastidor i el cavallet. Aprofita els matins per fer una llarga volta per Palma, saludant a un i altre, entrant als comerços coneguts i detectant l’evolució de la Ciutat que tant ha canviat per ell. Li agradava pintar paisatges del natural, amb molt de color, amb predomini de vermells, seguint de manera personal, l’estela dels impressionistes locals que tanta acceptació han tengut a Mallorca. Ha fet algunes exposicions i ara la sala-menjador de ca seva és com una mostra permanent de la seva obra, de muntanyes, de torrents, oliveres, portals de cases i cales mallorquines

El meu veïnat és una persona popular. Qui diu que ara no hi ha personatges populars ? Tothom el coneix al barri: els primers pobladors d’aquesta part de l’eixample, que va néixer els anys cinquanta i que han tornat vells am ell, els immigrants que ara s’hi instal·len, els vells que prenen el sol als bancs del carrer de Blanquerna, els nins i els joves que juguen i festegen al carrer.  En Pedro va ser un dels fundadors de l’Associació de Veïnats de Santa Pagesa i per a alguns és una espècie de batlle pedani que recull les queixes dels veïnats i fa, a vegades,  de transmissor de les reclamacions quan passa un municipal  o quan te oportunitat de parlar amb alguna autoritat. Estima el barri i s’hi troba bé, fins al punt de comprar dues vegades el mateix pis, que havia venut quan va  anar a viure i treballar a Venezuela durant uns anys.

Però la memòria sentimental de Pedro Mudoy es situa a un altre indret  de Palma. Un recó ja descomparegut, al que va néixer i viure de jove,  que ell ha pintat seguint els seus records. Un tros de carrer inexistent ara convertit en les escales que pugen de la Rambla a la Plaça Major i que a vegades repassa amb alguns dels supervivents de la barriada.

Al petit quadret del carrer de la Riera, - que va ser de Navarra i va tornar a prendre el nom de la Riera que hi havia passat fa segles, - hi destaca el garatge de Ca’n  Mudoy que era de la seva família. Taxis Mudoy, una empresa pionera del turisme mallorquí que disposava, ja els anys vint d’un fantàstic Mercedes per fer excursions i que fins i tot abans ja havia un explotat negoci en els mateixos locals que després varen albergar el Trocadero.  En el primer pla hi ha la mítica farola, ara inexistent, però que era un referent pels veinats, per l’escassa circulació d’un temps – els cotxes que baixaven per la costa de sa pols – i pels nins del barri que jugaven a toros al seu voltant. Seguint l’acera cap al Teatre Principal, poblada d’uns polls descomunals, hi veim el que era la Confiteria Oliver – granja i pastisseria i si el quadre fos més apaïsat arribaríem a Ca’n Elias, la casa de pianos, on anys abans hi havia hagut el taller de Mestre Isidro, el fuster que l’any del grip va fer feina nit i dia per atendre totes les comandes.

La història d’un bocinet de Palma que a Pedro li agrada recordar amb els supervivents que avegades es troben a l’estanc de na Carme Ripoll i que tenen encara moltes històries per contar-me