L'arbre de pisos

Demà a les set i mitja es presenta el  poema inèdit de Ramon Picó i Campamar l’Adéu del Jueu, editat per  la Fundació Guillem Cifre de Colonya i il·lustrat per Jaume Pinya en un acte al Consell Mallorca, que comptarà amb l’al·licient d’una conferència de Margalida Tomàs, la persona que més sap sobre l’autor i el del regal del llibre.

L’edició d’aquest llibre amb traduccions al castellà, anglès, francès, alemany i hebreu, ha resultat més laboriosa del que m’hauria pensat, però m’ha ajudat a descobrir un personatge de biografia apassionant, fins fa poc oblidat dels mallorquins. La difusió del poema es situa en un moment que de mica en mica han anat publicant-se algunes de les seves obres més destacades: els poemes Garraf i La filla de l’Argenter per part de El Gall de Pollença i el drama històric Cor de Roure a cura de Pere Farrés.  

Picó va passar del radicalisme lliberal de la seva joventut, del que el poema, n’és una bona mostra, al catalanisme polític que el va fer acabar a la Lliga. És en la primera etapa de rebel·lió quan no pot consentir la discriminació de mallorquins per mallorquins i quan surt en defensa d’un altre valent, el canonge Josep Valentí i Cortès, que s’havia atrevit a denunciar les desigualtats. Passats els tumultuosos i romàntics inicis, va trobar la seva estabilitat com a secretari de Eusebi Güell, i aquesta situació el va convertir en una persona rellevant de la vida cultural i política de Catalunya. Va ser President de la Jove Catalunya, del Centre Excursionista de Catalunya, de l’ateneu Barcelonès. Va ser del grup redactor de les Bases de Manresa,  col·laborador de Mossèn Antoni Mª  Alcover en la tasca del Diccionari i participant del I Congrés de la Llengua Catalana