L'arbre de pisos

La matinada de divendres no em podia dormir de cap de les maneres i cansat de donar voltes dins el llit em vaig aixecar. Eren prop de les dues i vaig pensar que un poc de televisió m'ajudaria a fer venir la son.

Vaig anar passant cadenes. Moltes d'elles aprofiten aquestes hore per repetir programes o per passar pel·lícules eròtiques o simplement pornografia dura. Em va sorprendre arribar un canal  en mallorquí i vaig recordar que algú m'havia comentat que a Barcelona es pot sintonitzar IB3. Hi feien una comèdia (o un drama tragicòmic, no ho se) que es diu Vallterra que puc ben assegurar que no desdeia gens ni mica del porno dur de les cadenes del costat. A mi em va fer una impressió similar: una curiositat morbosa per seguir  mirant, una espontània excitació - però d'altre gènere - i un avorriment al cap d'una estona de badar.

La telesèrie em va recordar immediatament aquelles comèdies que la Companyia Artis representava a les festes de Son Rapinya o de la Vileta i que tant m'entussiasmaven de petit, però ara molt més desubicada, més histriònica i molt més falsa que aquelles representacions populars. Quin desastre ! M'han dit que Simó Andreu ho fa molt bé, però em faig creus de com es pot arribar a difondre un producte tan tòpic i manierista i em deman si avui en dia és possible fidelitzar algú amb una historieta de senyors i missatges més falsa que que un duro sevillà.

No he vist gaire més coses d'IB3. No estic gens convençut que s'hagués de crear quan ja hi ha prou ofertes tant en català com en castellà, però tampoc he compartit l'oposició sistemàtica de molta de gent, que si hi creuen, però que mai entendran com es fan els projectes de país. L'unica cosa que ara en conec m'ha sembalt d'una mediocritat deplorable, que fa empegueir el doble quan un el veu des de Barcelona