L'arbre de pisos

Blog de Pep Pomar

L'arbre de pisos

passatger | 13 Juny, 2005 19:22

Al cap de cantó del carrer que es deia Capitan Castell amb el d'Antoni Frontera hi havia un xalet amb les taulades vermelles. Al jardí hi havia un imponent arbre de pisos. El nom ens feia gràcia i que ens diguessin que cada any creixia un pis, estimulava la nostra curiositat i esperavem impacients que la nostra crescuda anual, marcada a una paret de la galeria, coincidís amb l'aparició de dues noves branques. Un dia xalet i arbre varen ser arrassats per la primera excavadora que record. Al seu lloc i varen fer una casa de pisos

Els meus anys de transeünt, els meus pisos