Administrar

Blog de Pep Pomar

Un suco

passatger | 28 Desembre, 2006 22:20

Sortint de ca nostra avui dematí hi havia un nin petit plorant sense consol

   -  Ha pegat un suco – deia un homo vell, que acompanyava l’al·lotet a un altre homo - .

Un suco ! Feia estona que no sentia la paraula, que no és morta del tot, però que és altament infreqüent a Ciutat.  Quan érem petits pegàvem sucos, una paraula simpàtica  que semblava treure transcendència al cop que havíem pegat amb el cap i que es tractava posant una pesseta al braverol perquè la banya no fos tan escandalosa.

Però ja amb el corrector de word, que no me l’ha subratllat, pensant que era un verb (la primera persona del  present de sucar), però que s’ha  desorientat del tot quan he escrit sucos en plural, he vist que això del suco devia estar poc estès. Tampoc el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, ni el de l’Enciclopèdia saben res dels nins que peguen sucos. Per sort el DCVB el defineix com “cop donat amb el cap” i remet al mot suc que te el mateix significat que en castellà cabezazo o topetazo 

Però és, com sempre, Coromines, qui s’estén i delecta amb especulacions etimològiques i amb detalls filològics. Suc i suca, que signifiquen “turó prominent o cap”, que en català prenen el significat de cap humà o punta del cap humà o d’una bèstia, son els germans grans del suco. Diu Coromines que el mot, ja decadent a l’Edat Mitjana, s’ha conservat “a les conservadores terres de  Mallorca i dels Monts Ibèrics” , on hi ha referències freqüents de sucades,  sucs i sucos i on sucar vol dir pegar amb el cap a qualque banda. Coromines recorre les llengües romàniques per discutir els  parentescs entre paraules que denominen la carabassa, com  zucca paraula que en italià te el doble significat de carabassa i de cim o cap i que per alguns podria indicar una arrel comuna indoeuropea i fa molts més itineraris sucant aquí i allà.

En fi, un plaer seguir la vida mortal de les paraules i comprovar en ple Eixample de Palma que els nins peguen sucos i que alguns avis conreen la llengua materna.

Això m’ha fet pensar en que fa poc llegia la contesta que donava Hannah Arendt quan el seu entrevistador li demana que n’ha quedat per ella de l’Alemanya anterior al nazisme, “ Que n’ha quedat ? . N’ha quedat la llengua. Sempre m’he negat a perdre la llengua materna. En alemany em permeto coses que en anglès no em permetria.  Fins i tot en els moments més durs, vaig pensar: que has de fer ? no és pas la llengua que s’ha tornat boja. I en segon lloc: no hi ha cap substitut per a la llengua materna”

Comentaris

  1. jojo

    wedding dresses wedding dresses
    wedding gowns wedding gowns
    bridal gowns bridal gowns
    lace front wigs lace wigs
    wedding invitations invitations
    lace wigs wigs
    full lace wigs wigs

    jojo | 17/10/2008, 04:24
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS