L'arbre de pisos

Si no conegués de fa estona el Pare Vallespir, el Prior de la Real, em podria pensar, vist com el maltracten, que és un cap buit o que com molts d’altres, s’ha radicalitzat. Toni Vallespir és una persona raonable, intel·ligent i bon home, que escolta  i fa preguntes i que ha donat cobertura i suport al moviment que vol preservar el seu Monestir. A qualsevol altre indret tot-hom entendria que fa el que li correspon fer, seria una persona respectada i els uns i altres demanarien la seva mediació per resoldre el conflicte de l’Hospital de Son Espases.   

El moviment en defensa de la Real està carregat de raó, com hi està la intenció del Govern i l’Ajuntament per fer un hospital nou o com hi estava el projecte de l’anterior Govern de fer un hospital nou dins el recinte de Son Dureta. En el segon cas només és una qüestió de cost i de terminis; el primer és una qüestió vital, és un fet irreversible que hipoteca el futur definitivament i que per desgràcia te ja ara un retorn difícil. 

El mal que dissabte varen fer al moviment i al Pare Vallespir el grup de desubicats  patriotes ( com és que no ho veien venir els de La Real ?) no és res si es compara amb el mal que fa la incapacitat dels nostres governants per el diàleg, el consens i la tolerància. Els exaltats passaran la seva malaltia amb l’edat, la reflexió i les urnes; però no hi ha cap símptoma  que els que ara son al poder tenguin intencions de deixar de fer  política d’ aprimador i entenguin que els grans projectes de país han de passar per l’acord i el pacte.