Blog de Pep Pomar
passatger | 29 Octubre, 2006 13:23
Escriure avui de Carlos Cristos te poc mèrit, ara que s’ha fet públic el reconeixement al film Las alas de la vida, del valencià Toni Canet, del que n’és el protagonista. Ho dic perquè sense el premi obtingut a la Seminci de Valladolid pel documental, sense el propi documental que expressa la seva mirada des de la malaltia degenerativa que pateix i sense aquesta ditxosa atrofia que se’l menja, la peculiar personalitat de Carlos Cristos és digna per si mateixa de consideració, respecte i admiració.
L’èxit del que ha estat el seu projecte obsessiu de quatre anys, dut endavant en condicions de cada vegada més fràgils, s’explica i era augurable coneixent la seva caparrudesa, la seva capacitat de feina, i la seva honestedat, dins una personalitat compromesa i obsessiva, expressada sempre amb una naturalitat sense complexes ni doble llenguatge, que desarma qualsevol.
El Carlos Cristos, que ara fa poc més d’un any que no veig, però que contesta els correus, envia informacions científiques i de denuncia i s’entesta en programar noves “convocatòries” d’amics a pesar de l’esforç que li suposa, ha canviat molt poc la seva manera de ser, a pesar del deteriorament físic que li dificulta de forma important la mobilitat, el treball amb l’ordinador i sobretot la socialització.
Metge de Família humà i humanista, polifacètic, músic, informàtic i esportista, la descripció de Carlos Cristos només es pot fer analitzant el resultat de passar pel turmix les miques que componen una personalitat molt particular amb trets contradictoris de savi despistat, contestatari, rigorós, lleial, crític i autocrític, exigent, amic, compassiu, filantròpic, reivindicatiu... Un home del futur amb valors permanents, que afirma, en una recent entrevista, que ha trobat en perdonar una de les més grans compensacions.
| « | Febrer 2026 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | |
Hola
Soy amigo de Carlos, durante un verano explorador y aventurero, hicimos vuelo libre sobre Galicia.
Se fue a las íslas y no mantuvimos el contacto.
Me gustaría escribirle, pero no tengo su email o corréo ordinario.
¿Pueden ustedes ayudarme?
Gracias por adelantado
Ulises Sarry
982 214913
Rio Ëume 58- 1º
27004 Lugo
4d@3dnauta.com
Per casualitats de la vida vaig escoltar un programa de R3 on parlaven de Carlos Cristos i la pel.lícula "Las alas de la vida". Visc a Bunyola, un polble de Mallorca on ell va treballar abans d'enmalaltir.El coneixia d'haver anat un parell de vegades a la seva consulta. Realment era un metge de capçalera especial. L'atenció que vaig rebre com a pacient va ser del tot extraordinària. Mai he vist una persona més entregada a la seva feina...Realment excepcional.
Després va deixar d'exercir (encara que a la consulta figurava el seu nom) i la gent del poble deia que ja no tornaria, que estava molt malalt.
He esperat veure la pel.lícula. Suposava que la estrenarien a Palma... és una vertadera llàstima però no ha estat així.
Finalment he pogut veure-la a València.
Encara que és una película dura, i molt, també és optimista i et fa pensar, riure, plorar... És molt injust que no s'hagi pogut veure a Mallorca, que és on habita aquest gran èsser humà...que viu i viurà per sempre en el cor de les persones que l'han conegut o el coneixeran per aquest documental que és un tros de la seva vida.
Gràcies a totes les persones que ho han fet possible.
Realment s'ha de tenir un gran cor per voler compartir amb gent anònima tantes coses d'un mateix. Però així és Carlos.
Una abraçada afectuosa per tú.
Para Carlos no tengo palabras, solo sentimientos. Hablaba de transcender pero creo que ya lo ha hecho. Gracias, has puesto palabras al alma
tendria una consulta, falleció carlos?
son pocs els que tenen aquesta enfermetat, i ell diu que per aixó no els estudiaran, es igual, ell i la seva esposa ens han donat totes les lliçons.
Moltes gracies CARLOS I CARME
irene trullà roqueta
MOIÀ
Les ales d'en Carlos, la seva vida només, va aturar-se ahir. El seu vol no acabarà mai perquè ha previst i deixat el que volia llegar acabat i fermat. Avui l'he contemplat en la quietut del seu féretre, el jersei blau sobrat i assimètric, les ales del coll de la camisa blava, llarg i prim. El llavi inferior protuia en un rictus de felicitat i benevolent satifacció
wedding dresses wedding dresses
wedding gowns wedding gowns
bridal gowns bridal gowns
lace front wigs lace wigs
wedding invitations invitations
lace wigs wigs
full lace wigs wigs
Avui he vist aquest document sobre un gran home.
Estem preparant un cicle de cinefòrum sobre la "mort digna" i projectarem aquesta cinta. Pensem que és una manera de reflexionar sobre la propia mort, i prepar-la el millor possible