Administrar

Blog de Pep Pomar

Un llibre sobre Mallorca publicat a Mèxic

passatger | 04 Gener, 2007 23:00

Aquests curts dies de vacances he llegit d’una tirada la novel·la d’Isabel Turrent “La Aguja de Luz”, que em varen dur de Mèxic tres dies abans de Nadal. El llibre, la primera obra de ficció de l’autora, és una novel·la històrica, l’acció de la qual transcorre a la Mallorca de mitjans dels segle XIX i aborda de ple el singular cas dels descendents dels jueus conversos, els xuetes mallorquins.

 

He de confessar que quan vaig saber de l’existència del llibre, que s’ha publicat enguany per Planeta-Mèxic,  vaig imaginar un nou recull superficial de tòpics i estereotips, de qualcú que havia sentit campanes o coverbos trivials sobre la qüestió. Un efecte col·lateral més – vaig pensar - de la “sortida de l’armari” i de la proliferació de reportatges i publicacions que es circumscriuen a reiterar una mescladissa interessada d’història de guia turística, amb la imaginació novel·lada de l’autor, que probablement ha passat les vacances d’estiu a la nostra Illa.

 

El descobriment per Internet  de la reproducció de la portada del llibre, una postal del Mirador de Ses Ànimes, a la que es superposa una pagesa amb rebosillo, em  corroborava els mals auguris que, per sort, no vàren  vèncer la meva curiositat.

 

I és que certament, malgrat la distància de l’escriptora,  i malgrat la portada, - que es justifica perquè l'acció transcorre, en part, a Ca'n Nuvols, una possessió d'Estellencs - La aguja de luz, és un bona obra, que pot passar ben bé el sedàs  de la seva  lectura des de Mallorca. Una lectura de microscopi, primmirada, hi pot trobar petits detalls dissonants, però en general es tracta d’un relat on hi ha poca ficció i en el que es pot reconèixer molt de treball d’estudi i documentació, que ha permés a l'autora arribar no sols a un coneixement detallat de la nostra història, si no fins i tot adquirir-ne una notable capacitat d’interpretació.

 

Sens dubte la formació acadèmica d’Isabel Turrent, experta en història i relacions internacionals i la seva vinculació al periodisme mexicà – és editorialista del diari Reforma – han estat  un important suport per fer una rigorosa tria bibliogràfica, per ordenar i contextualitzar els esdeveniments i per  mantenir correspondències i complicitat amb informadors claus.  Però cal pensar que ha estat, sobretot, la curiositat i el misteri que acompanyaven la figura de la seva àvia, Isabel Picó Miró, -  l’ombra amagada de les cosines protagonistes - l’impuls íntim principal per emprendre aquest treball d’anys d’estudi, de lent coneixement i de lligar caps. Turrent escriu des del rigor i d’es de la passió d’algú que s’estima el que descriu. El resultat final que ho obté, un bon llibre, ho paga.

 

Els personatges de ficció que Turrent crea, rapinyen trets reals del que eren les famílies xuetes que reprenien posició social després de ser perseguits per la Inquisició. Gràcies al comerç marítim, als contactes amb l'estranger i a l'aprofitament dels corrents lliberals alternants, començava una lenta represa econòmica. Absolutament reals son alguns personatges com Joaquim Fiol o alguns dels polítics i governants de Palma i cert és el coneixement de la premsa local, i dels grans personatges de “l’intel·lectualitat” mallorquina – Quadrado, Marian Aguiló, Tomàs Aguiló – que la mexicana reconeix i discerneix millor que la majoria del mallorquins. Només l'assessor de català l'ha fet llenegar lleugerament en algunes frases traduides en les que usa, desencertadament, l'article salat o alguna expressió molt mallorquina.

 

Poc importa que alguns dels diàlegs siguin improbables, per la seva claredat, recurs literari preferit de Turrent, juntament amb la descoberta iniciàtica de la història que fa Ines Miró, la protagonista, en un estil que recorda clarament “El Mundo de Sofia” de Jostein Gaarder: lectures a la biblioteca del vell Francesc que ha programat el seu procés de coneixement i llargs diàlegs amb ell i altres familiars per contrastar i constatar el que diuen els llibres. D'aquesta manera alterna transcripcions literals amb acotacions de Francesc que reinterpreta tota la història dels jueus. L’autora força també, crec que innecessariament, el criptojudaisme o la conversió de Miquel, el personatge més impetuós compromès i progressista de la narració. Però Turrent cedeix tant poc a la temptació per l'estridència sensacionalisme - és clara, però respectuosa i elegant - com a la esquematització de la complexe societat mallorquina que demostra haver estudiat.

La novel·la d’Isabel Turrent de quasi cinc centes pàgines, va in crescendo a mesura que l’enfrontament comercial entre la família Miró, propietària de “La Naviera” i els Villalba i els Ferrer, explotadors de La Mercantil puja de to en un ambient de crispació política i d’enamoraments de les dues cosines que son amigues i confidents.

 

Sense ser una novel·la femenina, les dones, unes dones intel·ligents, curioses i femenines, son precisament les grans protagonistes de “La Aguja de Luz”, i les que determinen el destí i el rumb de la família. Unes dones que frueixen de la vida, més del que ho devien fer en realitat les dones del XIX mallorquí, que no amaguen els seus sentiments i que cavalquen, que brincan, regalan, platican y jalan.... en un clima on la descripció de les olors, dels ingredients dels menjars, de la seva preparació, dels seus sabors, ens aporta la sensualitat que sens dubte és capaç d’unir fins i tot la cultura mexicana amb la Mediterrània. Com també unir Mallorca i les Amèriques amb bona literatura.

Una breu transcripció pot donar una idea de com Turrent capta la realitat vuitcentista de Mallorca, de forma sorprenentment encertada:

Los Miró habían tratado de encontrar, en más de una ocasión, la clave de los extraños acomodos políticos del grupo. Aunque los catorce apellidos figuraban entre algunos miembros destacados de las agrupaciones liberales, se trataba de una minoría de jóvenes. Un sector considerable de la generación anterior se había refugiado en el apoliticismo, y muchos más se habían atrincherado detrás de los conservadores encabezados por la Iglesia.  

-         ¡ Un fenómeno extrañísimo! – arguyó Miguel alguna vez, frente a la posición más tolerante de su tío -. Si analizas la historia europea reciente, digamos los movimientos revolucionarios de 1848, los principales protagonistas fueron los que no tenían nada que perder y todos aquellos que se beneficiaban con el cambio democrático. Aquí, por el contrario, los que obtendrían mayores ventajas de una transformación radical defienden el estado actual de las cosas. A mí me resulta incomprensible que un grupo actúe en contra de sus propios intereses.

-         Es muy difícil romper un esquema de siglos – había respondido Francesc-. La reacción instintiva de los chuetas ante cualquier propuesta de cambio es la invisibilidad. Han aprendido, hemos aprendido, que si nos movemos atraemos la atención y corremos el riesgo de volvernos el chivo expiatorio una vez más. Aun en las ocasiones que hemos favorecido al ganador hemos salido perdiendo (…) La experiencia nos ha enseñado que la pasividad detrás del escudo de quienes detentan el poder, es el mejor camino para sobrevivir. Y muchos no cambiarán jamás, digan lo que digan tú y tus amigos del Partit Progresista

-         ¡Pero a que precio! - Había concluido entonces  Miguel –

………

-         Quien sabe que periodo ha sido más ominoso, si los años treinta o el que se inició en 1844 con la revuelta conservadora de Serrano Y Narváez – comentó Diego-    

-        ¡No hombre! – respondió Miguel-. El primero, sin duda. Al menos los progresistas avanzamos algo en los cuarenta. Ya sabes: representación en las Cortes, nace el Partido Demócrata de Fiol, logramos la mayoría absoluta en el Ayuntamiento de Ciutat

………

-         ¡Ah!, el Bienio Progresista – suspiró teatralmente Miguel- estos fueron buenos tiempos…

-         ¿Buenos?- exclamó Diego- Jamás he visto un desperdicio igual. Tus progresistas se podrían haber consolidado en el gobierno y mira nada más el resultado. Aquí tenemos desde entonces, al sector más duro del “moderantismo”, Quint Zaforteza, Burgues, Ripoll y compañía con su credo de represión social y política (…)

-         Ahora – continuó Miguel - que a los mallorquines nos dejó un legado respetable: diarios de todas las tendencias; se consolidaron tres agrupaciones políticas (…)

-         No olvides el Partido Monárquico Puro

-         Quisiera olvidarlo pero no he podido (…) Hablando de noltros – agregó Miguel en tono conspirativo y bajando la voz – no olvides que Piña es ahora uno de los regidores (...)

-         Con la edad he acabado por aceptar que el pesimismo de algunos es lo que no tiene cura - respondió irónico Miguel -. 

   

Comentaris

  1. Fa ganes

    Per el que expliques fa ganes de llegir. Tan de bo que arribi al nostre pais aviat

    Nuria | 07/01/2007, 09:56
  2. llibre

    tal vegada aviat pugui sortir editat aquí.gracies por l´informació i enhorabona per tenir blog.es una gran cosa.salutacions.manel

    manel | 10/01/2007, 18:27
  3. Bon llibre, bon bloc

    Pel que dius i es veu aquest llibre amallorquinat d'ultramar serà bo. Com ho és el blog, segons l'espipellada que he fet.
    Salut i bona vida,Pep

    a | 15/01/2007, 18:28
  4. El seu blog, els articles mexicans

    Moltes felicitats pel seu blog, i també per la seva encertada recensió del llibre de la Dra. Turrent –que tan debò arribi aviat, en bona quantitat d'exemplars, a Mallorca i Catalunya, puix que s'ho val, com vostè bé diu i demostra. I també felicitats pels seus comentaris de la nostra gastronomia mexicana, que és un dels atots per als estrangers que ens honoren i beneficien amb llur visita. El seu blog és una bona versió nova dels llibres de viatges –vostè que sembla viatjar força–, tan entretinguts abans (segons l'autor, és clar).
    Joan, Mèxic.

    Joan Puig | 25/01/2007, 17:31
  5. Gràcies Joan

    Gràcies per les seves paraules i gràcies per la seva contribució i suport al llibre d'Isabel Turrent. De moment circulen - que jo sàpiga - mitja dotzena de llibres a Mallorca. Tant de bo que es pugui publicar en català, com és el desig de l'autora

    Pep Pomar | 27/01/2007, 17:12
  6. jojo

    wedding dresses wedding dresses
    wedding gowns wedding gowns
    bridal gowns bridal gowns
    lace front wigs lace wigs
    wedding invitations invitations
    lace wigs wigs
    full lace wigs wigs

    jojo | 17/10/2008, 04:24
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS