Administrar

Blog de Pep Pomar

La Real i el Prior Vallespir

passatger | 22 Agost, 2006 13:13

Si no conegués de fa estona el Pare Vallespir, el Prior de la Real, em podria pensar, vist com el maltracten, que és un cap buit o que com molts d’altres, s’ha radicalitzat. Toni Vallespir és una persona raonable, intel·ligent i bon home, que escolta  i fa preguntes i que ha donat cobertura i suport al moviment que vol preservar el seu Monestir. A qualsevol altre indret tot-hom entendria que fa el que li correspon fer, seria una persona respectada i els uns i altres demanarien la seva mediació per resoldre el conflicte de l’Hospital de Son Espases.   

El moviment en defensa de la Real està carregat de raó, com hi està la intenció del Govern i l’Ajuntament per fer un hospital nou o com hi estava el projecte de l’anterior Govern de fer un hospital nou dins el recinte de Son Dureta. En el segon cas només és una qüestió de cost i de terminis; el primer és una qüestió vital, és un fet irreversible que hipoteca el futur definitivament i que per desgràcia te ja ara un retorn difícil. 

 

El mal que dissabte varen fer al moviment i al Pare Vallespir el grup de desubicats  patriotes ( com és que no ho veien venir els de La Real ?) no és res si es compara amb el mal que fa la incapacitat dels nostres governants per el diàleg, el consens i la tolerància. Els exaltats passaran la seva malaltia amb l’edat, la reflexió i les urnes; però no hi ha cap símptoma  que els que ara son al poder tenguin intencions de deixar de fer  política d’ aprimador i entenguin que els grans projectes de país han de passar per l’acord i el pacte.

Palma | Enllaç permanent | Comentaris (8) | Retroenllaços (0)

Peluts

passatger | 12 Agost, 2006 09:54

Casualment he anat a Eivissa, dia per dia, l’any passat i enguany. El mes d’Agost Eivissa és replet de gent, tanta que pareix que n’hi ha molta més que la que pot contenir. Eivissa a l’estiu mostra els peus per davall el llençol. Es mal de fer trobar un taxi i impossible llogar un cotxe. Les carreteres, ara amb caramulls de terra, polseguera i trams nous com a Mallorca, son permanentment embossades i  insegures.

El taxista,  jove i eivissenc,  es refereix als “peluts” que protesten per l’autopista. La referència em transporta deliciosament als anys setanta. Els peluts. Poc ha canviat a la conservadora Eivissa. Diu que tot s’ha acabat tapant de sous als propietaris de no se quina casa.

Paradoxalment, més tard, dues monges es queixen de la manera de fer carreteres que s’imposa – una exageració, diuen -  i el seu interlocutor els hi recorda que va ser el Pacte qui ho va deixar tot dissenyat

Un emprenedor em convida a berenar al Golf. Un lloc deliciós que contradiu el tòpic del desastre que s’imposa poc críticament. Hi ha molta destrossa, però resten racons

Ahir a Eivissa feia un dia clar i lluminós. Cel blau, impropi d’aquesta època de l’any.  Amb les darreres plogudes els boscos de pins de les muntanyoles eren d’un verd fosc i intens.  Els escassos camps que encara es conren, fan goig, però la majoria son plens de fonoll i males herbes.

Per la finestreta de l’Air Nostrum ( encara donen diaris, bessons i un suc de taronja !!!) veig que el canal de Formentera i s’Espalmador és farcit de barques que tornen o que “naveguen”.

Queda el Pereira i un caramull de racons. M’agrada Eivissa, però miraré de no tornar-hi mai mes el mes d’Agost

General | Enllaç permanent | Comentaris (1) | Retroenllaços (0)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS