L'arbre de pisos

Alomillor vaig errat, com tantes altres vegades, però fins ara no he trobat cap referència a la premsa local, ni virtual ni de paper,  d’un transcendent article, Temporal Dynamics of European Bat Lyssavirus Type 1 and Survival of Myotis myotis Bats in Natural Colonies,  publicat dimecres passat a la revista científica nord-americana PLoS one - que conviu al pòdium amb les Nature o Science -.  Es molt probable que el que s’exposa en el treball sigui el descobriment més transcendent fet en un estudi científic localitzat a Mallorca i finançat al llarg de dotze anys per la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears, resistint, de manera meritòria i excepcional, els canvis de colors i de persones.

Dissabte passat en Jordi Serra i na Blanca Amengual, dos dels signants de l’estudi,  em varen cercar de manera insistent fins que finalment, ja d’horabaixa varen comparèixer per ca nostra. Volien compartir la primícia de l’article que dona a conèixer al món els importants resultats de les seves recerques. Incapaços de reprimir el seu entusiasme, des del mateix portal, no es pogueren estar de donar detalls de les seves troballes, aconseguint entusiasmar als amics que es trobaven a ca nostra i que res sabien ni de virus, ni de ratespinyades, ni de ràbia.

Na Blanca i en Jordi tresquen des de fa temps les coves mallorquines, on habiten les diverses espècies de ratapinyada, les cacen, les anellen, les mesuren, les hi extreuen sang i les tornen amollar per poder seguir la seva evolució. En el periode de seguiment han arribat a reconèixer més de 1000 individus !.  A Barcelona, al Departament de Biologia Animal de la UB i al Parc Científic, a l’Institut Pasteur de París i a Mallorca, analitzen els resultats dels seus descobriments, els discuteixen amb altres científics i apliquen models matemàtics per donar suport als resultats de la seva investigació. Fruit de la pacient recerca son algunes conclusions sobre els ratpenats, que poden tenir, en el futur, gran transcendència pel coneixement dels mecanismes de defensa davant els virus. Amengual, Serra i els seus col·laboradors- Hervé Borhy i Marc López-Roig -, han demostrat que les ratespinyades s’infecten i son portadores del virus ràbic, però al contrari del que caldria esperar, la mortalitat que causa aquest contagi és molt baixa, és a dir els petits mamífers fabriquen anticossos que els salvaguarden de l’atac i només per un període de cinc dies son capaços de contagiar altres animals amb les seves mossegades. La significació del que presenten els investigadors és doble: informa de l’escàs risc sanitari que pateix la població humana que conviu amb ratespinyades infectades i obre una important expectativa sobre mecanismes que poden fer front a les infeccions víriques.

Un treball sobre ràbia que fa ràbia que de moment no sigui conegut i valorat a Mallorca, que és on es desenvolupa l’estudi. Pot ser la coincidència amb la sede vacante, ha impedit la difussió i el reconeixement públic als autors

Torn a Madrid un dia d’aquells de segones edicions dels diaris. De venda àvida i acumulativa, com aquell 11 M, també a Madrid, amb l’edició de darrera hora de El Pais – la de la inèdita telefonada presidencial – a les mans, caminant per la Gran via deserta. Eta no ha volgut participar de les eleccions municipals, però inicia a distància la campanya per les properes legislatives, acusant Zapatero de feixista. Quin cinisme. La història no és nova, però és més cruel després de la millor oportunitat per trobar un desenllaç  pel seu propi problema. Eta  és ja l’únic fòsil vivent del mon occidental, un vestigi tenebrós que es replica sempre de la mateixa manera: el sector dur pren el lideratge cada vegada que es parla de pau. Haurà servit per acabar amb les darreres traces d’indulgència que encara es troben en vells esquerrans ?

Amb el diari a la mà, faig les feines i acab les feines. Veig passejar els madrilenys. M’agrada contemplar els madrilenys mudats, que llueixen les serves corbates ostentoses, treuen pit i exhibeixen felicitat capitalina. Fa bon dia. Madrid fa goig aquests dies de primavera. Fa sol, no fa calor  i ningú diria que tornam a la grisor. Alguna cosa perdura des del temps de la cançó.

No puc fer cas de l’assessor artístic. L’exposició de Tintoretto va tancar fa pocs dies i no tenc ganes de trescar altres exposicions. A la Fira del Llibre faig cas del coacher literari i m’enduc “El Orientalista” de Tom Reiss. En CC diu que està ben escrit i que no és una biografia, és el que diuen els entesos un “quest”. Fins ara m’ha conduit bé pel camí de les lletres. La prescripció homeopàtica de Baricco, abans que el conegués ningú, les obres de Erri de Lucca o la més recent, també al primer moment de difusió, de “Los girasoles ciegos” d’Albero Mendez, l’avalen.