L'arbre de pisos

Acceleradament, sense espai - quasi - per un comiat ordenat. Amb el temps just per adecentar la taula i mig buidar la casa. Amb hores, ja robades, per dos sopars emotius, amb un fins sempre per email, he tancat la quarta Barcelona. Quarta Barcelona en dos tempos,  amant d’entresetmana, intensa, madura, tranquil·la, un mica perduda  que s’ha acabat amb el retorn precipitat a la Mallorca de sempre. Una sola Mallorca, immutable, - la pell no compta - contra quatre barcelones.

L’abandó, ara un final de trajecte, definirà amb el temps els contorns d’aquesta quarta simfonia i em compareixerà pels racons de la ciutat cada vegada que hi retorni. Avinguda del Tibidabo, el carrer d’Urgell, el Liceu, l’Auditori, la Barceloneta, La Central, el Puiget... seran el refresc de la memòria d’aquests anys de transeünt. Passatger amb punt de sortida i arribada a una Barcelona, que he aprofundit més que mai en el seu paisatge humà, admiració i també desencís per la confusió col·lectiva davant els nous dilemes.

Una primera Barcelona, difuminada en els primers records d’un nin de sis anys, i en els retorns d’adolescent. Viatges de peregrinació i de negoci. Color gris, misteris i misèries d’una ciutat activa i bruta. Hotels i restaurants decadents. Escales mecàniques, esglésies i famílies rares. Zoolològics i tibidabos. Fàbriques, botigues i botiguers. Trolebusos, tranvies, taxis i metros. La pela és la pela. Coloms i ritus iniciàtics, mirant al futur i respirant una còmoda llibertat que es reconeix quan es confronten els espais de relació.

La Barcelona del llarg trajecte estudiantil. Hora de transicions i aprenentatge civil intens. Impacte agut i definitiu, mentre Barcelona cosmopolita es neteja i comença a adquirir alguns colors. Infinits racons. Quasi cada barri, cada carrer, reverbera algun passatge de la història personal, d’aquells temps de final d’època. Corregudes, nits, debats. Un país unit i la claredat del futur, donant seguretat i valor a tot un poble.

L’ocasional i fortuïta Barcelona, d’entreresidències. Quasi dues dècades de reencontres esporàdics, de consums culturals, d’enlluernament pel canvis apresurats i d’impaciència per la crisi que es veu venir. Màsters i cinemes. Barcelona d’hotels i de cases deixades.

No em queda temps per mirar les quatre barcelones, des del consum frenètic del temps d’aquests dies. Vertigen  de distància sideral.

Torn a Palma, però no a temps per anar a fer la projectada visita a Rafel Pomar, impossible els darrers caps de setmana. He pogut, això sí, assistir al seu funeral, avui vespre a Sant Jaume.

Les notes del Primer Concert per a piano de Txaikowsky, insòlites en una missa de difunt, i les paraules de Tomeu Català, amic i confident, han convertit l’acte en una trobada singular de familiars i els pocs companys i coneguts que s’han trobat al temple.

Tomeu Català ha recordat que en Rafel, despotricador contra l’Esglèsia i contra la religió, anava els diumenges a la seva missa, a Puigpunyent, i quedava al fons, just devora el portal per escoltar el sermó i  ben probablement per sentir el que havia ansiat percebre llegint la Biblia. El llibre de Job, era el seu preferit.

Controvertit, bohemi llunàtic, foll, en Rafel havia volgut viure una joventut continua sense formalismes. Recorregué el món i recalà al desert, a Algèria, que estimava i travessva amb intensitat i on cercava i recercava espai per la seva dèria, la pintura, i per la seva felicitat.  Vogué ser jueu i troba el seu mon en terra de musulmans. La generositat de Rafel Pomar Nadal era fora de tot dubte. Per això no tenia res.  La força expressionista de la seva pintura, els vermells, els blaus, les formes voluptuoses, els paisatges crepusculars i els retrats intensos, definien una personalitat artística singular. Pocs pintors al funeral per acomiadar  un artista que no era ni dels clàssics ni dels moderns ni dels contemporanis.

Torn a Palma i entre les llàgrimes de n'Ignàcia, del meu veinat i de la cuidadora d'en Rafel, se m'apareix la seva figura d'apostol, els seus ulls vius, els seus cabells enlaire, anant d'una part a l'altre amb la furgoneta carregada de bastidors, de pinzells i de tubs de pintura