Blog de Pep Pomar
passatger | 21 Gener, 2008 17:51
He assaborit la darrera mandarina del nostre mandariner. L’excessiva exsequellada de l’any passat ha rebaixat el nombre de fruits que hem fet durar a l'arbre, com feien les tietes amb els bombons, i aquest darrer cítric era encara dolç i aromàtic, però ja massa fibrós.

Escopint els darrers pinyols de la mandarina – un dels motius de la seva exclusió social - m’ha tornat al cap el moment estel·lar de la presentació del llibre Invitació a la felicitat, quan el seu autor, Andreu Manresa, es va treure una mandarina d’una butxaca i una clementina de l’altre i, provocador i pedagògic va cridar al públic: “això és una mandarina; això és una clementina”. La clementina és el Papá Noel i la mandarina són els reis. Pitjor encara, la darrera usurpa el nom a mercats i supers i presumeix de ser una mandarina “sin pepitas” i “de Mallorca”.

Fruita d’eterna i acientífica polèmica: és o no és una taronja ? Prohibit per Franco segons Manresa i ara marginat per la invasió democràtica de clemenvillas, clemenulas i satsumas, s’arracona als corrals i jardins antics, fent companyia a un llimoner. Ha perdut la brega comercial, però no te adversari en un concurs de color ni en un tast de sabors.
| « | Gener 2008 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | 31 | |||