L'arbre de pisos

Sortint de ca nostra avui de matí he topat amb dues màquines grotesques i renoueres dedicades a eliminar les fulles dels lledoners que aquest dies comencen a caure. L’una manejada per un home que va  a peu, fa fugir  les fulles amb un tub expirador i renouer. L’home va jugant amb les fulles que espanta, - no se si per l’airé a pressió o pel propi renou - fins que aconsegueix fer una teringa de fulles de tot el carrer. Una vegada ha fet aquesta composició efímera, actua l’altre màquina renouera, aquesta molt més complexa, ja que consta d’un vehicle a motor amb un conductor assegut que disposa de “mandos” més enrevessats i d’un tub inspirador de dimensions més grans.  La funció de la segona màquina, a més de fer més renou, que la primera, consisteix en xuclar les fulles alineades gràcies a la màquina primera. El carrer queda impecable i les fulles aprofiten que ha fuit el renou per tornar a caure.

Aquestes gràcies de la modernitat m’ajuden a comprendre  l’evolució tecnològica de la humanitat, que pareix que fa carreres amb l’estupidesa humana per aconseguir el pollastre. L’únic inequívoc, de moment, és que la segona fa molt més renou per arribar a la meta.