L'arbre de pisos

Blog de Pep Pomar

John Ulbricht ens ha deixat

passatger | 08 Desembre, 2006 11:38

Aquest dia de pont plujós ens ha duit la noticia de la mort del pintor John Ulbricht a la seva casa de Galilea, on feia cinquanta anys que vivia.

La relació amb Ulbricht – en John, sense més afegits, de la nostra infància – més enllà de l’aspecte comercial, s’incrementava per una relació personal molt antiga, iniciada els primers seixanta, quan mon pare li va comprar la petita casa que li havia servit d’estudi en els seus primers anys d’estada a Galilea. Una fotografia d'aquell temps, expressa el contrast de l’estranger, la seva alçada, la seva seguretat, davant la caseta, al costat de mumare i els meus germans i, més enfora, jo mateix, enfadat perquè no em deixaven fer la foto.

Home tranquil, però persistent, de caràcter més mallorquí que americà, fidel com a parroquià de la nostra botiga familiar, adaptat a la simbiosi client- amic, que un temps definia les relacions entre botiguer i comprador habitual. Afable, discret, coneixíem els seus èxits, les seves inquietuds i alguns dels seus problemes i preocupacions. A ca’n Pomar Flores va insistir que li presentassim Joan Miró qui, a pesar de la resistència inicial, el va tractar amb simpatia i respecte.

M’agrada més l’Ulbricht retratista, amb obres molt notables, que el paisatgista. Molt personal en ambdues modalitats, potser la darrera, de gran èxit comercial els anys setanta i vuitanta, va quedar massa detinguda per l’exigència dels galerístes i per la necessitat de respondre al públic. Una època en la que exercia de cosí gran de la plètora d’artístes joves que començaven a florir per tot Mallorca i enmig dels quals Ulbricht, ja madur, aportava ofici i segura serenitat estètica.

Ulbricht i Angela von Neuman, una parella de pintors enamorats de Mallorca. Dos artistes constants i lleials. L’any que ve, i tots els anys, a principis de Maig, quan les roselles siguin la catifa dels camps mallorquins, pensarem que és un llenç que Ulbricht ens ha deixat.