L'arbre de pisos

Dissabte passat, que plovia i era impossible passejar per Palma, vàrem aprofitar per anar a veure l’exposició retrospectiva de Marc Heine al Casal Solleric. A finals de Novembre havíem vist la noticia que anuniava la mostra al Balears, amb una fotografia en la que Marc era substituït pel seu fill Damià.  L’admiració per la seva persona i la seva obra ve de fa vint i cinc anys, quan alguns caps de setmana pujàvem a Deià a veure na Francisca o quedàvem a sopar i jeure a ca seva per descobrir l’endemà amb ella, un nou pas amagat per pujar al Teix.

Els collages d’en Marc i la puresa del seu abstracte, ens acompanyaven. Les formes corbes, de dibuix marcat i els colors expressius, però poc habituals, els feia especialment poètics. Era un abstracte clàssic, antic, però a l’hora viu i actual. Però ni gosaven dir-li que ens agradava, ni érem capaços de xerrar amb ell d’art, temorosos que ens sortís amb una de les seves habituals despotricades i trenquéssim la màgia que es respirava a la seva casa tranquil·la. Parlàvem de política, dels canvis de la societat, del progrés. I Marc, sempre informat, escoltador fidel de la BBC, lector empedernit de diaris i revistes, home culte, despotricava i despotricava. S’indignava, gesticulava, quan sopàvem o quan ell anava d’una part a l’altre de la casa, sempre ocupat.

Marc Heine no és més conegut, ni més admirat, com a artista, perquè no ha volgut. Per coherència i per convicció. Va canviar el futur a Nova York per la pau de Deià, ja fa més de quaranta anys. Ha evitat els circuits comercials, però ha estat present a Deià per qui ha volgut conèixer i delectar la seva obra a la seva galeria. Si la gent d’aquí no l’ha descobert, pot ser s’ho ha de fer mirar la gent d’aquí. Tampoc hagués descobert Miró per si mateixa.

Marc Heine, nat a Leipzig el 1919, dins una família jueva, prototip de l’entorn cult i burgès anterior al desastre nazi, va ser refugiat a Suïssa i a París, amb temps per retornar a Berlín a admirar l’art degenerat. Instal·lat als Estats Units, acabaria per  adquirir la nacionalitat americana i servir a l’exèrcit que contribuiria a lliberar Europa. L’any 1958 s’instal·la a Deià des d’on prepara exposicions internacionals que el retornen adesiara al mon que va decidir abandonar