L'arbre de pisos

Torn a Mallorca i un amic em diu que Antich vol tornar ser candidat i el seu partit ho consent. Em sorprenc i em diu que amb Zapatero a Madrid tenen moltes possibilitats. Pot ser cert. Zapatero és l’únic polític respectable dels darrers dos anys.

El que no puc entendre és com davant aquesta perspectiva no hi ha més candidats que vulguin ser caps de llista.

Parlam sempre de candidats a les eleccions i molt poc de govern. Aquest és el problema de l’esquerra

La coincidència del 24 de Març a Bs As m’ha permès estalviar-me un dia de feina i reunions i poder repassar  recons vists amb massa pressa. El centre de la Ciutat empetitit pels grups de gent arribada de la periferia amb autocars vells, es un merder de tamborades i una mar de banderes majoritariament color de cel i blanques. Coincideixen a l’obelisc per avançar cap a la Plaza de Mayo, però mels trob per tots els racons que van  a parar a l’Avinguda 9 de Julio. Em sorprenc dels anacrònics crits  del peronisme – “somos de Peron y Evita” - dels escarnidors dels descamisados i de les imatges de Evita exhibides per gent que pareix convençuda. Rostres i looks ben diferents dels que es veuen els altres dies pel centre de  la capital.

El Malba, monogràfic de l’art llatinoamericà, és una síntesi del més rellevant  del  segle XX al centre y sud d’Amèrica. Magnífic edifici que bé podria ser un Macba més ben resolt. Exposició de Gego, nascuda a alemanya i morta  a Caracas. Minimalisme de dibuixos sense paper, estructures  fetes amb fils de ferro i alumini que penjen del sòtil. Línies que s’han anat alliberant cap a l’espai.

A la part permanent del Malba es pot fer un repàs del més conegut d’America Llatina, Rivera, Fridha Kalho , Torres Garcia, Botero, Matta, Lam, Leirner, Solar,  Dias..., a la de les adquisicions més recents l’art argentí més nou o més consolidat es va incorporant a la colecció. Fa gràcia trobar noms del nostre entorn Batlle Planas, Pablo Siquier, Antonio Seguí entre els vanguardistes del segle passat i els més recents artistes d’ara: Ontiveros, Kemble, Oiticica, Marcaccio...

Torn a San Telmo per fer una volta pels antiquaris que ara ja es comencen a menjar el vell mercat. Turistes i bohemis i una mescla  d’artesans hippiosos i indígenes vinguts d’altres països ocupen la plaça i els carrers.

Més tard m’entretenc amb les llibreries de Corrientes i faig estada a un cafè que fa cap de cantó. Camin cap a la confluència de Palermo. La diferència entre els barris l’expressen de meravella els cans.  Cans prims, plens de ronya de la Boca; cans grassos dels barris alts.

Acab revisitant Puerto Madero abans que el taxi m’acosti a Ezeiza, esquivant els manifestants que retornen als seus barris perifèrics

Idò jo soc dels que pensen que aquests militants d'ERC que demanen el no a l'Estatut (el pacte Zapatero/ Mas, en diuen acostant-se al precipici) quedaran amb un pam de nassos. ERC farà el que li pertoca, votar a favor d'un Estatut bastant similar al que ha defensat. El que no s'enten és com han permès que en Carod els tornés a aficar en l'embull que es troben ara mateix  (i van quantes ?). ERC hagués pogut optar per un sí digne i coherent i acabarà donant un sí amb un tuf de carreró sense sortida i d' oportunisme per no perdre el mòbil gratuit. Ara mateix ERC s'ha posat en les mans d'en Zapatero (l'unic que està demostrant dos dits de seny polític en els darrers temps) disposada a recollir qualsevol minucia que els hi otorgui per justificar el seu vot favorable

No acab d'entendre aquest interès d'Esquerra per tudar el capital que tenia fa dos anys i mig. En política els trens passen poques vegades per segons quines estacions

Una passejada passada per aigua per Palma, m'ha servit, avui horabaixa, per fer-me una primera impressió de com va això de les restriccions al tabaquisme. La primera estimació, és que es reprodueix el que he vist a Barcelona. La immensa majoria dels Bars s'han decidit per ser locals amb fum i fumadors i una part dels restaurants - crec que petita- ha decidit que no s'hi pugui fumar.

A primera vista, una clara insuficiència de la norma, i un fracàs de les polítiques en defensa dels no fumadors, de l'aire pur i de la salut. A Balears fracàs afegit perquè s'ha vestit de politització inoportuna i ridícula. A banda de la qüestió jurídica, que crec que és enrevesada, la llei Balear - per cert redactada integrament, quan a tabac, pel Govern anterior - tampoc servia per a resoldre el problema.

La llei autonòmica, per pretenciosament salomònica, i l'estatal perquè passa el problema i la decisió als propietaris dels bars.

Els propietaris dels bars deuen tenir una  intuició privilegiada, que els fa pensar que el 70 % de ciutadans no fumadors son pitjors clients, o menys consumidors de cafè i de cervesa. Pot ser han pensat que la majoria absoluta ja està tan avesada a patir amb resignació les baverades del fum dels altres, que ara no canviaran d'habits. No deuen anar errats els que viuen  d'aquest negoci. El resultat comença a ser visible: més fum als cafès. El cartellet a la porta incita encendre el xigarro només entrar i els fumadors hi troben el paradís

Algú ha començat a fer còrrer llistes de bars sense fum ?

Avui horabaixa, el darrer d'enguany, pellucant noticies de l'any que s'acaba, per exercitar la memòria i retenir algun detall, fora dels tòpics habituals, m'he reconciliat amb l'any.

Ha estat revisant les fotografies de Reuter. Les que diu que son les millors quaranta de l'any 2005(http://photos.reuters.com/Pictures/galleries/showcases/showcase_slide.asp?storyID=632702912668906250&urlStr=/pictures/&directory=/configData/Pictures/&edition=US)

Hi ha una foto d'una volta ciclista passant per Muro (un poble al que m'han obligat a espolsar ametlers més d'una vegada) i una foto dels sanfermins de Pamplona. Curiosa coincidència, enmig de fotos de desastres naturals, de polítics (ara l'acudit fora massa fàcil) i de guerres.

Els Samfermins de Pamplona i el Tour de França els dos únics events que aconsegueixen fixarme a una cadira davant el televisor